Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Hem acabat el 2014, i jo, particularment, l’he acabat igual que l’any anterior, corrent la Sant Silvestre a la meva ciutat.
M’agrada aquesta cita, en primer lloc, perquè és una bona manera d’acabar els anys, fent cames i suant la samarreta. I, en segon lloc, perquè és un punt de trobada amb amics i coneguts i reforça la imatge que en alguns tant ens agrada de la nostra ciutat: una ciutat moderna, dinàmica i que viu de cara a l’esport.
És entranyable sentir al llarg del recorregut d’aquesta cursa com centenars de persones t’animen des de les voreres o veure com any rere any augmenta el nombre d’inscrits entre els quals es troben famílies senceres; gent de tota mena, de totes les edats, professionals i amateurs, gent que debuta, gent que corre disfressada, gent que hi participa empenyent el cotxet del seu fill, gent que hi va amb el seu gos. El cas és participar i acabar l’any d’una manera sana.
Tot seria perfecte si no fos perquè darrere d’una cursa no hi ha només una ciutat o els seus participants. Darrere de tota cursa hi ha qui l'organitza. Amb tot l’ànim i la voluntat d’ajudar, crec que és bo prendre nota de les crítiques de cara a millorar per a l’any vinent.
En aquesta edició vaig anar amb el grupet dels últims.
El cas és que en el punt únic d’avituallament, es van acabar les aigües abans que hi arribéssim els més lents. Per un corredor que està fent l’esforç que fa, és imprescindible poder-se hidratar. I una cursa que pretèn reunir tot tipus de corredors, no pot permetre’s aquestes errades. Aquests fets només difonen una mala imatge d’aquesta cursa.
Recordo en una edició de la Mitja Marató de Formentera, amb una calor asfixiant, que també es van quedar sense líquid en els avituallaments i es passa francament malament. La diferència és que en aquella ocasió, tots els que hi vam prendre part, vam rebre un missatge de disculpes i una invitació a participar-hi l’any següent. No estaria malament que l’organització de la Sant Silvestre de Sant Cugat fes el mateix, unes disculpes a temps solucionen mals majors en el futur.
I una última suggerència: és important marcar els quilòmetres durant la cursa, és una referència important per qualsevol runner. I en aquesta edició també ho vaig trobar a faltar. Haguessin servit uns cartells o unes pintades al terra per saber si estàvem al quilòmetre 5 o 7. Tot ajuda!
Segueix @annaclerp a Twitter
M’agrada aquesta cita, en primer lloc, perquè és una bona manera d’acabar els anys, fent cames i suant la samarreta. I, en segon lloc, perquè és un punt de trobada amb amics i coneguts i reforça la imatge que en alguns tant ens agrada de la nostra ciutat: una ciutat moderna, dinàmica i que viu de cara a l’esport.
És entranyable sentir al llarg del recorregut d’aquesta cursa com centenars de persones t’animen des de les voreres o veure com any rere any augmenta el nombre d’inscrits entre els quals es troben famílies senceres; gent de tota mena, de totes les edats, professionals i amateurs, gent que debuta, gent que corre disfressada, gent que hi participa empenyent el cotxet del seu fill, gent que hi va amb el seu gos. El cas és participar i acabar l’any d’una manera sana.
Tot seria perfecte si no fos perquè darrere d’una cursa no hi ha només una ciutat o els seus participants. Darrere de tota cursa hi ha qui l'organitza. Amb tot l’ànim i la voluntat d’ajudar, crec que és bo prendre nota de les crítiques de cara a millorar per a l’any vinent.
En aquesta edició vaig anar amb el grupet dels últims.
El cas és que en el punt únic d’avituallament, es van acabar les aigües abans que hi arribéssim els més lents. Per un corredor que està fent l’esforç que fa, és imprescindible poder-se hidratar. I una cursa que pretèn reunir tot tipus de corredors, no pot permetre’s aquestes errades. Aquests fets només difonen una mala imatge d’aquesta cursa.
Recordo en una edició de la Mitja Marató de Formentera, amb una calor asfixiant, que també es van quedar sense líquid en els avituallaments i es passa francament malament. La diferència és que en aquella ocasió, tots els que hi vam prendre part, vam rebre un missatge de disculpes i una invitació a participar-hi l’any següent. No estaria malament que l’organització de la Sant Silvestre de Sant Cugat fes el mateix, unes disculpes a temps solucionen mals majors en el futur.
I una última suggerència: és important marcar els quilòmetres durant la cursa, és una referència important per qualsevol runner. I en aquesta edició també ho vaig trobar a faltar. Haguessin servit uns cartells o unes pintades al terra per saber si estàvem al quilòmetre 5 o 7. Tot ajuda!
Segueix @annaclerp a Twitter