SCC neix a Sant Cugat

Pel que sembla ja abans de l’estiu s’havien produït reunions i canvis d’impressions, però no ha estat fins aquesta setmana i possiblement la pròxima que l’associació que farà el número 193 a la nostra ciutat no veurà definitivament la llum.

Segons em comenten fonts molt properes, els promotors de SCC Sant Cugat són persones de diferents sensibilitats polítiques i majoritàriament no tenen relació directa amb cap partit polític. També apareixen entre els col·laboradors persones que viuen diferents realitats: aturats, empresaris, autònoms, gent del món de la cultura i un llarg etcètera.

Evidentment l’argamassa que uneix tots aquests voluntaris gira entorn d'un profund respecte per la democràcia per una banda, i, per l’altra, al fet de considerar que la seva catalanitat suposa ésser i sentir-se de facto espanyol. O dit d’altra forma: no es pot entendre Espanya sense Catalunya. De fet tot aquest espectre ideològic ens porta des d'aquells que es consideren no nacionalistes fins als que podríem anomenar nacionalistes moderats. Vaja, això no hauria de sorprendre massa ja que fins fa quatre dies una gran quantitat de nacionalistes deien no sentir-se independentistes.

Voldria fer una petita reflexió pel que fa al sentiment democràtic de tots aquells que no combreguem amb l’independentisme, ja que hi he fet esment: sovint, i a través dels seus altaveus propagandístics i subvencionats, ens volen fer creure que no voler ser partícips de la consulta il·legal que promouen els secessionistes és no respectar la democràcia. Però ves per on, aquests mateixos neguen que tots els espanyols plegats puguem decidir el futur de la nostra pròpia nació. Amb la qual cosa espero que entenguin que lliçons de democràcia per part d’aquests no penso acceptar-ne cap.

Dit això i tornant a Societat Civil Catalana, celebro doblement que els impulsors inicials del projecte a nivell català provinguin de la Catalunya interior en gran part. Individus de conviccions fermes, catalanoparlants majoritàriament, però que creuen que sempre és més enriquidor parlar-ne dues llengües que només una de sola. Persones, torno a repetir que viuen la seva catalanitat com la seva manera de sentir-se espanyols. Perquè encara que a molts no els hi agradi, ja fa més de dos mil anys que aquesta terra que cau al sud dels Pirineus els romans la varen anomenar Hispània.

Quixots com en Josep Ramon Bosch, qui va decidir ser president de SCC el dia que al seu poble una colla de fanàtics es va adreçar a casa seva per escridassar-lo per les seves idees polítiques. Probablement en Josep Ramon aquell dia va entendre que alguna cosa fètida vivia dins l’anomenat “procés” i que calia no resignar-se i actuar.

Em consta que l’estrena de Societat Civil Catalana a Sant Cugat tindrà a veure amb l’acte multitudinari que es pretén realitzar el 12 d’octubre a Barcelona i que és a tocar. Probablement en forma de taules informatives, i altres accions paral·leles.

Aprofito l’ocasió per animar-vos a assistir a aquest gran acte de la Hispanitat que promet ser multitudinari, festiu, alegre i pacífic. Si algú no hi va amb aquest tarannà no serà benvingut i el millor que pot fer és quedar-se a casa.

Us ben prometo que serà una catifa de banderes espanyoles i de senyeres.

Perquè la senyera, com el seny, finalment ens l’hem quedat nosaltres.

Segueix @SergioBlazquezA a Twitter i a Cs_SantCugat