L’esquirol comú o esquirol vermell europeu (Sciurus vulgaris) és un mamífer de la família dels esciúrids que habita de manera habitual les universitats dels Països Catalans. Es troba homogèniament distribuït a les diferents facultats d’arreu del territori, on conviu discretament amb la resta de la comunitat universitària.
L’esquirol comú és una espècie de costums arborícoles, raó per la qual resulta difícil d’identificar per a l’ull inexpert i poc entrenat. No obstant això, és habitual localitzar algun exemplar en jornades de vaga estudiantil i mobilitzacions diverses. Per alguna raó, és en aquests dies del curs que als petits rosegadors de cua llarga els agafa una fal·lera especial per assistir a classe. S’identifiquen amb facilitat perquè sovint interactuen nerviosament amb els vaguistes, a qui acusen d’ “antidemocràtics que volen imposar els seus ideals”, tot erigint-se com a màxims defensors “del dret legítim d’accedir lliurement a les aules”. Són animals hàbils i uns autèntics acròbates, capaços de burlar qualsevol obstacle entre els estudiants més radicals i la porta de classe.
És un animal d’hàbits fonamentalment individuals. Tot i afirmar que “hi ha maneres més efectives de queixar-se que parant les classes i fent manifestacions”, rarament planteja les seves idees a les assemblees de facultat. Tendeix a posar els seus interessos individuals per davant dels interessos col·lectius i del bé comú. Tot i ser una espècie que procrea en abundància, sembla ser poc conscient que, gràcies a comportaments com el seu, les seves cries ho tindran certament magre per poder accedir a un ensenyament públic i de qualitat.
Sovint s’utilitza el terme esquirol per referir-se a espècies d’aspecte i forma de vida similars. Cal anar amb molt de compte i no confondre’l amb altres espècies com l’esquirol gris (Sciurus carolinensis), que es troba amb més freqüència en fàbriques i altres centres de treball, o l’esquirol volador (Pteromys volants), especialista en ascendir ràpidament a les empreses on hi és present, així com en sindicats majoritaris i fins i tot algun partit polític.
Segueix @alarru a twitter
L’esquirol comú és una espècie de costums arborícoles, raó per la qual resulta difícil d’identificar per a l’ull inexpert i poc entrenat. No obstant això, és habitual localitzar algun exemplar en jornades de vaga estudiantil i mobilitzacions diverses. Per alguna raó, és en aquests dies del curs que als petits rosegadors de cua llarga els agafa una fal·lera especial per assistir a classe. S’identifiquen amb facilitat perquè sovint interactuen nerviosament amb els vaguistes, a qui acusen d’ “antidemocràtics que volen imposar els seus ideals”, tot erigint-se com a màxims defensors “del dret legítim d’accedir lliurement a les aules”. Són animals hàbils i uns autèntics acròbates, capaços de burlar qualsevol obstacle entre els estudiants més radicals i la porta de classe.
És un animal d’hàbits fonamentalment individuals. Tot i afirmar que “hi ha maneres més efectives de queixar-se que parant les classes i fent manifestacions”, rarament planteja les seves idees a les assemblees de facultat. Tendeix a posar els seus interessos individuals per davant dels interessos col·lectius i del bé comú. Tot i ser una espècie que procrea en abundància, sembla ser poc conscient que, gràcies a comportaments com el seu, les seves cries ho tindran certament magre per poder accedir a un ensenyament públic i de qualitat.
Sovint s’utilitza el terme esquirol per referir-se a espècies d’aspecte i forma de vida similars. Cal anar amb molt de compte i no confondre’l amb altres espècies com l’esquirol gris (Sciurus carolinensis), que es troba amb més freqüència en fàbriques i altres centres de treball, o l’esquirol volador (Pteromys volants), especialista en ascendir ràpidament a les empreses on hi és present, així com en sindicats majoritaris i fins i tot algun partit polític.
Segueix @alarru a twitter