Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’agost va esgotant els seus darrers dies. Amb el final de les vacances, Sant Cugat recupera lentament la normalitat i els santcugatencs tornen de mica en mica a casa després de les seves vacances. La creixent afluència de persones pels carrers de la ciutat fa pensar que l’estiu s’acaba. Toca abandonar les migdiades indefinides i la cerveseta de mitja tarda per encarar el nou curs en plenes condicions.
I el fet és que el curs vinent es presenta, per dir-ho d’alguna manera, prometedor. Si el curs passat va ser el de les retallades, l’atur i la reforma de les pensions; el proper curs 2011-2012 serà el de l’anomenada “crisi del deute”, que presumiblement vindrà acompanyada de nous retrocessos socials, precarietat i desocupació. Si a més tenim en compte l’ascens més que previsible de la dreta radical i retrògrada a Madrid (i amb això vull dir el Partit Popular), tot plegat fa pensar que un canvi de tendència és, ara per ara, impensable.
Doncs bé, no ens queda més remei que assumir que el que ve ha de ser un curs carregat de feina. Primer de tot pels moviments socials i organitzacions sindicals. Perquè el nou curs ha de ser el d’una nova vaga general. Però aquest cop serà una vaga amb cara i ulls, com les que fan els amics grecs i els companys Xilens. Ha de ser el curs en què els Indignats del moviment 15M demostrin que, més enllà de les acampades, són un agent polític que cal tenir en compte i que són capaços de plantejar alternatives ambicioses a la perversitat del sistema capitalista.
També tindran feina les agrupacions veïnals del país, que hauran de saber defensar-se de les urpes del sector immobiliari per evitar més desnonaments. I els estudiants universitaris, que amb l’augment del preu de les matrícules i el despropòsit de l’EEES, ja va sent hora que tornin a sortir al carrer en defensa de la Universitat pública i de qualitat. Per últim, no em vull oblidar dels voluntaris i voluntàries de les Consultes per la Independència, que van superar els dos darrers cursos amb matrícula i hauran de treballar de valent si volen mantenir el llistó l’any vinent.
En fi, només de pensar a la feinada que ens depara el nou curs ja tinc ganes que tornin les vacances. Per poder seure al sofà, amb un got d’orxata ben freda tot veient a la tele episodis repetits de Temps de Silenci. Ai, l’estiu...
I el fet és que el curs vinent es presenta, per dir-ho d’alguna manera, prometedor. Si el curs passat va ser el de les retallades, l’atur i la reforma de les pensions; el proper curs 2011-2012 serà el de l’anomenada “crisi del deute”, que presumiblement vindrà acompanyada de nous retrocessos socials, precarietat i desocupació. Si a més tenim en compte l’ascens més que previsible de la dreta radical i retrògrada a Madrid (i amb això vull dir el Partit Popular), tot plegat fa pensar que un canvi de tendència és, ara per ara, impensable.
Doncs bé, no ens queda més remei que assumir que el que ve ha de ser un curs carregat de feina. Primer de tot pels moviments socials i organitzacions sindicals. Perquè el nou curs ha de ser el d’una nova vaga general. Però aquest cop serà una vaga amb cara i ulls, com les que fan els amics grecs i els companys Xilens. Ha de ser el curs en què els Indignats del moviment 15M demostrin que, més enllà de les acampades, són un agent polític que cal tenir en compte i que són capaços de plantejar alternatives ambicioses a la perversitat del sistema capitalista.
També tindran feina les agrupacions veïnals del país, que hauran de saber defensar-se de les urpes del sector immobiliari per evitar més desnonaments. I els estudiants universitaris, que amb l’augment del preu de les matrícules i el despropòsit de l’EEES, ja va sent hora que tornin a sortir al carrer en defensa de la Universitat pública i de qualitat. Per últim, no em vull oblidar dels voluntaris i voluntàries de les Consultes per la Independència, que van superar els dos darrers cursos amb matrícula i hauran de treballar de valent si volen mantenir el llistó l’any vinent.
En fi, només de pensar a la feinada que ens depara el nou curs ja tinc ganes que tornin les vacances. Per poder seure al sofà, amb un got d’orxata ben freda tot veient a la tele episodis repetits de Temps de Silenci. Ai, l’estiu...
