Segona carta d'un republicà als reis mags d'Orient

Per les circumstàncies establertes d'un ordre aleatori m'acostuma a tocar penjar la meva opinió a la web d'aquesta casa al voltant del dia dels Reis, festa instaurada fa molts anys en el calendari de les celebracions catalanes integrades en les festes de Nadal.

Nosaltres els catalans som un poble de costums ancestrals que, sense cap mena de problema, anem incorporant novetats, siguin persones, llengües o festes, com si res. Ara mateix en un percentatge crec que alt de les cases d'aquest país, els nens i les nenes, i els no tant nens i les persones grans, i els vells, sí, també els vells que n'hi ha de vells encara que molts no s'ho deixin dir, reben regals que porta el Pare Noel, tan eixerit ell!, que estan al peu de l'arbre, sigui d'Espinelves o de plàstic, i abans del dinar de Nadal, a moltes cases es fa cagar el tió, una nova reminiscència del català, també amb regals de tota mena, i, és clar, arribarà la nit del 5 al 6 i vindran els Reis portant més regals. Si podem tenir tres vies de regals perquè quedar-nos amb una?

La festa dels Reis és la demostració més palpable (i repetida any darrere any) de què és possible que tothom faci veure que es creu una cosa que molts, la majoria, saben que no és possible però, és tan maco!!!, que com deixarem de fer-ho? Estic d'acord. Jo sóc el primer que he carregat les meves filles a l'esquena durant molts anys per veure la cavalcada, una vegada inclús dues cavalcades al mateix dia, amb reis diferents i una hora després els segons dels primers, però la realitat és que ningú volia veure la realitat si no la bellesa, l'alegria, l'emoció d'una fantasia que superava tot el que es pot demanar en el dia a dia, en la quotidianitat més dura.

Milers i milers de ciutadans (i ciutadanes!!) s'apleguen als carrers o davant de la televisió (on aquest fenomen paranormal encara és més excitant) per veure l'arribada dels reis per terra, mar i aire, amb negres naturals i pintats, amb reis Melciors de barba feta amb cotó o llana, amb reines Gasparas i patges que semblen sortides d'una revista de cabaret, Tot plegat per donar llarga vida a una il·lusió que res, escolteu, res podrà canviar amb el pas dels anys, les novetats tecnològiques, els avenços electrònics i el més llarg etcètera que hi vulgueu afegir.

És per això que avui torno a enviar una carta als Reis Mags d'Orient: Benvolguts Reis, vosaltres que sou uns però molts, vosaltres que veniu d'orient però no com a refugiats de la guerra de Síria, ni Iraq, ni Afganistan, vosaltres que no porteu armes per massacrar els que estan celebrant una festa en una sala de concerts, vosaltres que només porteu pau i regals, porteu-nos finalment la independència d'aquest país petit, petitet, fet d'una barreja inacabable de nouvinguts que no para mai, on els cognoms més abundants són els d'origen castellà com Garcia, Rodríguez, Martínez... Estimats Reis Mags, sigueu màgics una vegada més i doneu-nos la il·lusió de poder ser el que vulguem ser tot a la vegada que ja el Barça, que és més que un club, és de Qatar i del Japó.

Reis Mags: Us estimo i si no pot ser aquest 2017, ja ens esperarem una miqueta més!