Segueixo tremolant

Sembla a ser que per fi hem protegit Torre Negra. Després d’anys i anys de lluita, s’ha aconseguit preservar aquest fantàstic paratge natural de Sant Cugat. Per sempre més podrem passejar pel Pi d’en Xandri i endinsar-nos per les faldes de Collserola sense por a trobar-nos amb una edifici de nou plantes entre arbust i arbust. Per fi, podem dir que Sant Cugat s’oposa a la urbanització. I respiro tranquil.

Respiro tranquil perquè sovint m’he preguntat què seria de Sant Cugat sense aquest afany de protecció natural i oposició a la urbanització. M’imagino un poble que en pocs anys hauria multiplicat la seva població i la majoria no saben ni què és el Pi d’en Xandri. Em venen el cap imatges de barris desèrtics, amb persianes baixades a peu de carrer i cartells de promocions a parts altes. Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola s’haurien convertit en una única ciutat. I tremolo.

Tremolo perquè no m’agradaria que el meu poble s’hagués transformat en Oropesa del Mar però sense platja. No em convenceria la idea d’estar caminant durant vint minuts sense trobar-me a ningú ni que una masia sigui engullida per centenars de tones de ciment. Ni em faria el pes haver de recordar el passat agrícola i vínicola del municipi només amb imatges. I no em satisfaria que Sant Cugat fos una ciutat dormitori. Miro al voltant, i segueixo tremolant.

Segueix @bernatbella a twitter