Els sentits de la tardor

Poques coses agraden tant i a tants com el petricor. Una paraula, per cert, no recollida al diccionari de l'IEC. Sí que la trobareu a la Viquipèdia en català, que la defineix com «el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en els sols eixuts». És l'aroma de les tardes de setembre, la que ens desperta mil evocacions quan la sentim. Com va descriure Proust tot tastant una magdalena (o una torrada, això ara no ve al cas), recordem els aromes de tal manera que, quan els sentim de bell nou, tornem a moments i estats d'ànim ja viscuts que ens han regalat els sentits i l'esperit.

Passa igual amb els sons que ens agraden. Si l'olor de terra mullada és l'aroma de la tardor, la música és la de les fulles mortes que han cantat la Piaff, Montand, Sinatra i, fins i tot, la trompeta de Miles Davis. A mi em sedueix, sobretot, el gairebé imperceptible so d'una fulla de morera o dels vells plataners quan cau dolçament i comença a omplir el terra d'aquestes mans grosses i amigables, a pintar-lo de colors més amables. La paleta de tardor té tons vermells, ocres i verds, grocs i morats, amb traç gruixut de mestre impressionista que pinta espais més gentils, màgics i propers.

La tardor a casa nostra té gust de magranes i figues, carabasses, caquis, castanyes i remolatxes, de bolets i raïm, de menges plaents, del vi novell i els préssecs tardans que maduren a les vinyes exhaustes que han celebrat la verema. De tots els sentits, però, aquesta tardor ha escollit el tacte: la carícia de les tardes més fresques i la pluja sobre la pell. Per part meva, jo he triat la de tantes abraçades que tenim ajornades i potser comencem a poder retrobar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.