Setmana Santa?

.L’encapçalament d’aquest mini article no respon a altra cosa que comprovar, any rere any, que la participació ciutadana en les celebracions litúrgiques decreix sistemàticament malgrat que fóra normal precisament el contrari, si considerem el creixement de Sant Cugat; som gairebé 90.000 habitants i tenim el més elevat percentatge d’infants de tota la nació Catalana.

Això recomanaria als màxims responsables de l’Església diocesana i universal, una profunda anàlisi de les causes d’aquest fenomen, si no volen continuar aquesta deriva socioreligiosa i convertir les esglésies i el mateix baluard del nostre estimat Monestir mil·lenari, en un simple objecte turístic.

L’Església ha de manifestar-se, públicament, solidaria amb el Papa Francesc i predicar amb el seu exemple de renovació, superant els greus entrebancs de resistència, que es coven en els Dicasteris Vaticans i les seves estructures. No fer-ho equival a desnaturalitzar l’autèntic sentit d’aquests dies de reflexió i aprofundiment interior precisament en uns moments com els actuals que la barbàrie i la deshumanització ens obliguen moralment, a actuar amb diligència;

Cadascú des de la seva situació, a superar tant de desgovern i d’incapacitat col·lectiva per superar les catàstrofes de guerres, de refugiats arreu i de fanatismes assassins que, podrien arribar a tenir raó, si els ciutadans d’Occident no aconseguim frenar-ho amb mesures pròpies d’aquest segle XXI.

Tothom ha de tenir prou discerniment per concloure que mantenir la carrera armamentística i hipòcrita d’Occident (sense excepcions d’Estats) ens porta inevitablement a la repetició del període 1940-1944, amb conseqüències pitjors encara que les de llavors. La cobdícia humana no té límits?

Cal doncs creients o no creients, fer ús de la raó humana, per mobilitzar les consciències dels governants occidentals i decidir-los a una molt millor distribució de la riquesa i al generós desenvolupament del tercer món (amb ajudes autèntiques) que és l’únic camí efectiu per assolir la Pau. Sense Justícia no tindrem Pau.

Quin missatge pot ser millor per justificar l’esmentat procés, que el de Jesús dient: “estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”. Respectar tota creença! Si així ho fem, la suara esmentada carrera de matar quedaria superada per la Justícia distributiva arreu del planeta Terra. Res és impossible.