Si això és un poble

Un dels llibres més colpidors sobre els límits de l’ésser humà a l’hora de conèixer la barbàrie i el sofriment sobre l’altri és sens dubte Si això és un home, el testimoni de Primo Levi sobre el seu pas per Auschwitz. La seva lectura ens interroga a cadascú de nosaltres com a humans perquè al final som el que som en funció del context en què vivim i si bé no podem reescriure la història estem obligats a impedir que es repeteixin aquells episodis que més ens avergonyeixen com a espècie. 

L’edició de 1976 inclou un apèndix destinat a respondre les preguntes que li feien joves estudiants. En les respostes Primo Levi ens recorda que els camps d’extermini nazis “van ser el cim, el coronament del feixisme a Europa; però el feixisme existia abans de Hitler i Mussolini, i ha sobreviscut (després) en formes evidents o disfressades”. Diu també que “de monstres n’hi ha hagut sempre, però són massa pocs perquè sigui realment perillosos; són més perillosos els homes corrents, els funcionaris disposats a creure i a obeir sense discutir, com Eichman; com Höss, comandants d'Auschwitz; com Stangl, comandant de Treblinka; com els militars francesos de vint anys després, massacradors a Algèria; com els militars americans que trenta anys després, massacradors al Vietnam.”  Primo Levi va morir l’any 1987. 

El passat dia 4 una manifestació contra el genocidi de Gaza recorria els carrers de Sant Cugat per reclamar la fi de la massacre i el dret a existir del poble palestí. Si això és un poble, no podem fer veure que no ens afecta el que està passant, que no va amb nosaltres. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.