Si el Barça jugués amb negres i el Real Madrid amb blanques

En el nostre món occidental la forma actual que es juga es coneix com els escacs internacionals, sent un dels jocs més populars del món perquè milions de persones hi juguen. La promotora d’aquest joc al nostre municipi va ser La Unió. A l’any 1929, acabat de ser inaugurat el local social de la Societat Coral La Unió Santcugatenca, un grup de socis van decidir formar la secció d’Escacs. Davant la guerra del 36 la secció va suspendre les seves activitats fins l’any 1950. A l’any 1954 uns quants socis van marxar i van crear el Club Ajedrez de Sant Cugat. Un club que va participar en moltes competicions oficials, al mateix temps que organitzaren diferents tornejos. Molts d’aquest tornejos es feien a La Unió, cosa que va fer que el Club tornés a ser una secció de la societat al 1990, però al 99 va haver una nova fugida de jugadors. Al 2002 alguns d’ells i nous jugadors fundaran el Club d’Escacs Mira-sol. Més tard es van unir de nou i nasqué el Club d’Escacs Sant Cugat, un club que el passat 31 de març va celebrar l’ascens a la 2a Divisió Catalana.

Qui no recorda al famós Arturito Pomar? Actualment són moltes i molts els aficionats d’aquest joc a Sant Cugat. Jugadors que són federats o no, socis d’un club o no, o simplement clients del Oasis, un lloc on cada dia pots trobar algú que té al seu davant un contrincant amb un tauler al mig fent una partida. A mi m’agrada jugar, però sóc una simple aprenenta. Miro, intento saber la jugada o l’estratègia que hi ha darrera el moviment d’una peça i com a curiosa que sóc parlo amb els jugadors. Els pregunto què són els escacs per a ells i molts en responen que és un art, un esport, i un joc de ciència. Al mateix temps em pregunto com pot ser que davant de tanta afició i entusiasme, i amb els èxits aconseguits pels aficionats santcugatencs, els mitjans de comunicació locals parlin tant poc? I ja no diem els mitjans nacionals. Puc entendre que l’esport del dia sigui el futbol, però hi ha altres esports, minoritaris o no, que molta gent juga i guanya campionats; i no se’ls reconeix ni l’esforç físic ni el mental. Això sí, si el Barça jugués amb negres, el Real Madrid amb les blanques, el camp fos el tauler, en Guardiola un jugador i el seu contrincant en Mou, segur que sortiria a tots els mitjans de comunicació, no només els locals i nacionals sinó del món, per no dir de l’univers. Per què, podríem preguntar-nos si hi ha més possibles partides d’escacs que àtoms a l’univers?

Ho sento però faig escac als mitjans de comunicació i als promotors de l’esport. Sobretot al Consell Català de l’Esport de la Generalitat que ha retallat un 26% a la subvenció d’aquest any en comparació a la de l’any passat. Sent la Federació Catalana d’Escacs la que ha patit la retallada més elevada de totes les Federacions que han rebut subvenció, perquè la retallada a les diferents Federacions catalanes ha estat d’una mitjana del 8,8%.