Si no et donen, pren...

Des de la Revolució Francesa, on es posa al centre del debat el concepte de sobirania i ciutadania com a subjecte polític, han passat moltes coses. Una d'elles ha estat veure com amb l'eclosió del neoliberalisme més salvatge, els espais de decisió, cada cop més, s'han anat allunyant de la gent per passar a mans d'un sector privilegiat que acumula riquesa, controla els mitjans de producció i segresta la democràcia en benefici d'una minoria.

La persona, individualment i col·lectiva, ha estat desplaçada i els seus espais de relació i participació han quedat relegats a la mínima expressió. Ens han robat la sobirania i no hem sabut com respondre. "[...] el veritable escàndol no és el del poder, el de l'abús de poder, sinó el de l'obediència, el de l'excés d'obediència [...]", deia Foucault.

I com traduïm això en l'àmbit local? Com revertir aquesta situació a Sant Cugat? L'Ajuntament, com a institució més propera a la ciutadania, té una gran oportunitat i, sobretot, una gran responsabilitat en aquest sentit, perquè d'ell i la seva voluntat política depèn obrir més o menys les portes de la democràcia a tota la ciutadania. La nostra, la podríem definir com la ciutat de l'aparença: aparentment s'hi viu molt bé, aparentment tenim un ajuntament molt transparent, aparentment aposta per la participació... però a l'hora de la veritat, efectivament, tot queda en l'aparença.

Ahir, una bona colla de veïns i veïnes ens reuníem per començar a donar resposta a les preguntes que més amunt plantejo. Són els Punts de Trobada de la CUP per elaborar un programa de govern de cara les pròximes eleccions municipals. Tothom hi pot participar i decidir. Vaig tornar a casa content i esperançat, per combatre l'aparença res millor que una bona dosi de realitat