Després d'una nova prohibició a les dones afganeses, el govern talibà, continua acorralant-les en la solitud de les seves "fosques" vides. Cada vegada, es troben més aïllades, ja no tenen cap dret, ni tan sols a somiar en estudiar, ni amb treballar, ni tan sols a una vida "mínimament" social, com anar alguna vegada a la perruqueria, alguna cosa que va reduint la seva vida a un espai tan petit, que cap ésser humà és capaç de suportar.
Llegia un article del 2019, on una dona esperava asseguda que acabés la guerra i el seu marit tornés de les muntanyes a matar-la, ell fabricava les armilles explosives i la va segrestar junt els seus 4 fills, allí la va mantenir fins que van aconseguir escapar a Kabul. Ella sap que anirà a buscar-la, espera asseguda en el seu sofà, horroritzada, amb una pistola a la mà. La va amenaçar que li tallaria el coll a ella i als seus fills si s'escapaven. Aquest és un cas entre milers d'històries de dones que viuen terroritzades en un país, on no val res les seves vides.
No obstant això, avui m'ocupa en aquest escrit, la meva preocupació enfront de l'alt nombre de suïcidis de dones en aquest país, que lluny, de poder buscar ajuda física, tampoc poden fer-ho en la seva salut mental. Ens trobem declaracions, de mares, que després de la prohibició d'estudiar en el col·legi, han perdut a les seves filles, suïcidant-se.
Les meves preguntes són: Podria una dona sola, asseure's amb un psicòleg o psiquiatre, home, a explicar-li les seves pors? Podria fer-ho sola? Segurament, no. Serà castigada per explicar les seves pròpies pors? Segurament sí. La delataria el professional? Però com poden ser ajudades, en aquests estats de depressió i ansietat?
Difícil, si les dones professionals en aquest sector també han estat relegades a les seves cases. No hi ha escapatòria a aquesta presó en vida.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.