'Singulars', el programa dels Indignats

Singulars és un programa d’entrevistes de TV3 presentat per Jaume Barberà que s’ha convertit en un far imprescindible per entendre el món actual

En especial, per entendre el per què i el com de la crisi econòmica, si hem seguit el programa ja sabrem que més aviat és una estafa. Tot i que Singulars toca temàtiques diverses, sempre de gran interès i amb el tret comú de ser qüestions poc explicades; els últims mesos la situació econòmica i financera ha estat protagonista indiscutible.

La clau fonamental de l’espai en relació a explicar la situació econòmica és que respon les preguntes que tothom es fa (principalment: se sabia que venia la crisi?, i s’hagués pogut fer alguna cosa per evitar-ho?) però que no troben resposta. I com ho fa? Amb personatges de primer nivell, dels rangs més alts dels móns econòmics, financers, empresarials…; que posen el dit a la llaga i demostren que el ciutadà és enganyat a consciència i amb premeditació.

Exemples perfectes per entendre la gran tasca de difusió de Singulars són els dos darrers espais. El 28 de gener el protagonista va ser Jordi Monlins, gestor de carteres d’inversions de milions d’euros. Una persona que decideix on posen els diners grans corporacions i inversors i que va detallar com les institucions espanyoles van fer cas omís dels avisos i indicadors que hi havia sobre la gravetat de la crisis econòmica. Revelador i tràgic el relat que va fer de com es van prendre la situació els nostres gestors. El 21 de gener va ser el torn de César Molinas, que entre moltes d’altres tasques ha estat director general de Planificació al Ministeri d’Economia i Hisenda i director d’Anàlisi Econòmica i Relacions Internacionals de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Molinas va anar a Singulars a presentar un estudi molt meticulós que havia fet sobre els comportaments dels polítics a Espanya. La conclusió va ser clara:  la classe política espanyola de les últimes dècades treballa moguda pel seu interès particular.

En definitiva, Singulars, pel què fa a la crisis econòmica, ens dóna una visió que va molt més enllà del titular. Profunditat i anàlisis, sense pèls a la llengua, sense por i amb els millors protagonistes possibles. I les conclusions sempre produeixen la mateixa reacció: la indignació.

Segueix @bernatbella a twitter

Més informació
 
Comentaris

Destaquem