Fa un any vaig escriure les meves reflexions sobre la situació de les dones a l'Afganistan després que els Talibans tornessin a tornar a ocupar el país, mentre les tropes internacionals l'abandonaven, deixant-lo a mercè del fanatisme i de la desraó. I què ha passat aquest any? Doncs que les pitjors previsions s'han complert. Com en un castell de cartes les poques llibertats que es van aconseguir en 20 anys de llibertat controlada s'han esfondrat.
El futur del 50% de la població, les nenes i les dones, els està prohibit l'educació i rebre les cures mèdiques indispensables, ja no parlem de la submissió i les violacions continuades en forma de matrimoni concertat. A això se suma la guerra d'Ucraïna i el bloqueig durant mesos de l'exportació de cereals que ha encarit la vida a escala mundial, i que en un país devastat per la pobresa extrema i una sequera urgent en aquest darrer any ha rematat el futur sensible si realment n'hi hagués hagut. Això significa que els 40 milions d'afganesos i afganeses no tenen pràcticament res..., i tristament res no ha canviat...
Això sí, mentrestant, al subsol segueix el petroli, el gas, el coure, l'or, i les pedres precioses. Segurament els països "espavilats" es faran amb ells, perquè total només hauran mort aquests pobres ignorants i s'ho mereixien per fanàtics... Aix perdó per tanta duresa a les meves línies!!! És que eren fanàtics només un grapat de persones, que es van fer amb un país..., secundats per governs que els agradava el que hi havia a les seves entranyes, i l'opi cultivat per calmar les masses...
Les dones potser no hi estaven d'acord, però és clar només eren dones i la seva opinió no va ser, ni és, ni serà rellevant en aquest costat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.