Smart city? Smart parking? Segur?

En els últims tres anys, els santcugatencs hem tingut tres maneres de pagar la zona blava d’aparcament. Tot s’ha fet, és clar, amb la millor de les intencions per facilitar la vida als conductors, i que paguem els minuts que fem ús del servei, i que caminem menys, i que no calgui posar el comprovant al netejaparabrisa... La realitat és, però, que hem anat de nyap en bunyol i, quan finalment havíem après la manera de fer funcionar l’aplicació de mòbil o l’enrevessada –i llarga– manera d’introduir les nostres dades i fórmula de pagament al parquímetre de carrer, ens han canviat el giny.

La màquina ja no és la que era, l’aplicació de mòbil ja no serveix i els diners que havíem avançat per pagar hem de fer tot de gestions perquè ens el tornin. La premsa local hauria d’investigar quants diners s’han quedat sense retornar, per la mandra dels usuaris d’haver de fer paperassa per recuperar 15, 20 o 40 euros que havíem posat de guardiola per un servei que, de cop i volta, ens han deixat de donar.

Ara, en l’últim canvi, hem passat de l’aplicació d’Eysamobile a l’aplicació d’Iparkne que, en teoria, va entrar en funcionament fa dos mesos. Confiem que aquesta sigui la bona. Altrament, el responsable de la gestió de la zona blava de Sant Cugat s’ho ha de fer mirar. A l’Ajuntament, mentrestant, una dosi d’humilitat no li anirà malament. Tant parlar d’smart city amunt i d’smart parking avall pot convertir-se en contraproduent si les coses no rutllen prou. Ves que aquests anglicismes bufats no vulguin amagar alguna realitat ridícula o una greu mancança de gestió.