Sobiranies florestanes

El passat 23 de març, representants dels partits polítics de Sant Cugat participaven en un acte sobre el futur de la Floresta. Més enllà de la notícia és bo valorar alguns dels aspectes que s'hi van tractar, malgrat que d'altres no van poder ser tractats per raons de temps. El debat partia de la constatació que l'actual model de consell de barri no és una eina útil per respondre a les necessitats del veïnat de la Floresta. Tots els partits hi van estar d'acord. El debat de fons, però, anava més enllà i posava sobre la taula la demanda de més sobirania per part de les florestanes i florestans, entesa aquesta com una major capacitat de decisió en allò que els afecta i com a exercici del dret a la participació i a la construcció veïnal. Una qüestió que depèn en última instància de la voluntat política de l'Ajuntament.

Si bé el diagnòstic era compartit, la resposta dels partits a les peticions florestanes ja no ho eren tant. Alguns partits van comprendre que es tractava de deixar decidir el veïnat, d'altres en canvi, es resistien a què volguessin alguna cosa diferent dels altres barris. Sobta que a hores d'ara encara es mantingui una mirada homogeneïtzadora dels barris de Sant Cugat. Es pot posar l'accent en allò que ens és comú com a municipi, però això no ens hauria d'impedir veure les singularitats de cada barri. A la Floresta aquestes singularitats passen entre altres coses per un capital social i un veïnat compromès amb una major capacitat de decidir. El dret a decidir abraça tots els nivells d'una societat que es vol democràtica, per això el futur de la Floresta l'han de decidir les seves veïnes i veïns.