El 'Sofa Privilege': fer activisme des del sofà

He posat nom a un privilegi contemporani: el Sofa Privilege. És el privilegi de jutjar des del sofà el que passa a Orient Mitjà. El privilegi dels qui minimitzen des de casa un conflicte social, territorial, interreligiós i internacional. El privilegi dels qui llencen llenya al foc des de la comoditat a un problema gros.

Avui, molts proisraelians diuen barbaritats a les xarxes. Ho fan perquè no entenen què suposa viure en una regió amb les fronteres tancades, amb nuls recursos, governada per terroristes i atacada per soldats. Si hi haguessin estat, ho entendrien i s'abstindrien de llançar més odi.

De la mateixa manera, clamar from the river to the sea mola molt, però lluny de solucionar coses, fa mal. Molts propalestins insulten, retuiten notícies falses i llancen odi sense calibrar la importància d'Israel per als jueus d'arreu del món. Ho fan perquè ells no van patir els pogroms, l'Holocaust o el 7 d'octubre islamista. Aquell dia, eren al sofà, amb la manta, la tele i el menjar calent a taula.

Els del Sofa Privilege mai no aporten res de positiu al procés de pau que molts intentem construir. Per a nosaltres, aquest és un conflicte molt complex. En canvi, ells van néixer sabent-ho tot. La seva missió és guanyar debats inútils. El límit de l'activisme és lluir una palestina o una bandereta. Però quin benefici en treuen els gazians? Si patiu pels uns o pels altres, per què no viatgeu i contribuïu? Fer activisme des del sofà de casa dona likes, però no salva vides.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.