Solament esportistes?

Hem tingut un començament de temporada ple d'esdeveniments esportius, tots concentrats en tan sol 15 dies. Hem tingut el torneig d'hoquei, el campionat al rocòdrom, el torneig de voleibol, el campionat de boccia i, més encara, hem tingut les presentacions dels equips de diverses entitats. I més que encara falten: l'esport al carrer de la Festa Major de Valldoreix, els primers partits de lliga per molts clubs i segur que m'he deixat alguna cosa.

Com sempre, no es pot dir que Sant Cugat no sigui una ciutat dinàmica i plena d'esportistes i d'activitats. Molt aviat, començaran totes les lligues per a la resta d'entitats que encara no ho han fet, entre d'altres el Club Handbol Sant Cugat. L'entitat té aquest cap de setmana una important cita pel seus equips juvenil A i cadet A, que en dos partits per cada equip, entre el dissabte i el diumenge al pavelló 3, es jugaran la possibilitat de jugar a la Lliga Catalana i, per això, és important el suport de tots.

Al llarg d'aquests dies he vist la ZEM Rambla del Celler plena de gent que entra i surt dels pavellons, però no tan sols he vist esportistes que entren i surten dels pavellons. Cada vegada més es veuen mares i pares que venen a veure els entrenaments dels seus fills/es. Alguns arriben després d'haver donat unes quantes voltes buscant aparcament, altres a peu i sense nervis, però el que sí estic veient són els pavellons any enrere any més plens, les grades cada vegada més plenes tant als partits com als entrenaments. Si penso enrere, quan jo era petit, no era així. Eren pocs els pares que anaven a veure el partit del seu fill i menys encara els entrenaments.

Trobo molt interessant i positiva la implicació dels pares i les ganes que tenen per veure créixer el seu fill/a dins d'un àmbit saludable i amb els valors que dóna l'esport. És també gràcies als pares dels jugadors que les entitats estan creixent. Els pares cada vegada més s'impliquen i participen en la vida esportiva del seu fill/a, però també s'impliquen, cada vegada més, a la vida de l'entitat on el seu fill/a juga. Volen ajudar i són més els que volen participar de forma activa en moments puntuals de la vida del club o, com a mínim, estan oberts a ajudar si se'ls hi demana. Tenen inquietuds, s'informen, fan crítiques constructives. També hi ha queixes, que en la majoria dels casos sempre giren al voltant dels horaris d'entrenament; espais de la massificació de les pistes, però en tot cas trobo que sigui bo que els pares estiguin atents a la vida esportiva del seu fill/a. Puc dir que la feina dels pares dels jugadors és important dins d'una entitat. I la porta de totes les entitats crec que ha d'estar sempre oberta per escoltar i donar respostes a totes les inquietuds.

Les entitats esportives o clubs, com la majoria dels que hi ha a Sant Cugat, es valoren pels resultats que tenen a nivell esportiu, però també hem de pensar que darrera els resultats hi ha molts factors importants (entrenadors, cos tècnic, projecte esportiu...). I un d'ells és la implicació del pares, dels socis i simpatitzants. La feina de les entitats esportives es torna també una feina social, i no pot ser d'una altra manera quan mirem com han crescut les entitats esportives en els últims anys. Agraeixo i valoro moltíssim aquesta implicació. Gràcies!