Solidaritat = recursos

El local és un antic hospici al centre de Sabadell, un edifici immens tot moblat amb elements reciclats fets amb “palets” de fusta, l’altar de la capella inclosa. L’aprofitament de les coses és un bon principi. Al capdavant hi ha un personatge molt especial, en Salvador Obiols, un antic alt càrrec de la Generalitat que fa anys que treballa totes les hores dirigint una màquina solidaria que fa moltíssima feina a les nostres comarques. Una persona tot nervi amb un entusiasme que encomana. Obiols coordina la feina de 54 municipis i 123 parròquies amb l’ajut de 2000 voluntaris. Ens ha ensenyat els diversos espais de la seu, encara hi ha les antigues habitacions dels nens i nenes acollits a l’antiga institució, quantes històries en aquestes quatre parets, i ens ha explicat els projectes que estan tirant endavant que són molts empesos per la necessitat de la nostra realitat.

Hem de pensar que s’atenen 80.000 persones de manera constant, estem parlant de gairebé el 8% de la població de les dues comarques, 22.000 famílies que reben atenció alimentària i suport en molts aspectes com l’habitatge, els serveis bàsics, l’escola. La pobresa afecta ja gairebé el 10% de la població catalana, i cada vegada hi ha més gent nascuda aquí. 4 de cada 10 persones viuen en situació d’exclusió com a conseqüència de la manca de feina, la desigualtat continua pujant any rere any sobretot en una franja de població dels 34 als 64 anys, la més activa però amb greus problemes per trobar feina.

El mercat laboral és així de cru i salvatge, a partir dels 40 ja comences a no interessar. Un dels projectes que mes il·lusió els fa és l'anomenat APASOMI, un programa d’inserció laboral per aconseguir trobar una feina digna a col·lectius amb dificultats, joves i majors de 45 anys. Se'ls prepara, es potencien les seves habilitats i s’ofereixen a empreses amb sensibilitat social que tenen necessitat de personal de magatzem, manipuladors, manteniment. Aquestes empreses tenen ajuts per la seva contractació.

Tot és poc per la gran feina que cal. Per tot això és imprescindible la feina de les voluntàries i voluntaris que donen el seu temps a una causa noble, però sense recursos tampoc es podria fer aquest miracle diari de donar el més elemental als qui més ho necessiten. Per això, tot ajut és poca, la recollida de fons que es fan des de les entitats o esdeveniments solidaris, des de la parròquia i amb totes les campanyes com la que a Sant Cugat fa el Recer, 800 persones per ajudar 800 famílies, amb només 10 euros al mes es pot omplir el rebost i fer que el menjador de CARITAS funcioni.

Diners i temps són els ingredients que necessiten entitats com CARITAS per fer la feina que fan i que aquests anys ha estat fonamental per crear una xarxa social que difícilment podria fer només les administracions.

La feina del Rafa o del Salvador, i de milers de persones com ells mereixen la nostra gratitud i sobretot, la nostra atenció i suport.