La notícia té un ressò que va més enllà de l’àmbit esportiu. Sant Cugat és, aquest 2017 que acabem d’encetar, “Ciutat del bàsquet català”.
Fa uns anys, aquest títol era més aviat honorífic i els 365 dies acostumaven a passar sense pena ni glòria, sense que hi hagués una incidència important en la vida social de la localitat que l’acollia. Iniciat el 2000 amb Lleida com a protagonista, al meu entendre va ser a partir del 2007, amb Castellar del Vallès, que la cosa va agafar una embranzida notable. D’ençà d’aleshores totes les ciutats que han acollit aquest títol n’han sabut treure un profit notable; des del punt de vista esportiu, però també social i econòmic.
Exposicions, actes, esdeveniments, conferències... en definitiva el ressò que dóna un esport que té moltes coses que el fan atractiu. Perquè el bàsquet és diferent; anotin per exemple que és una disciplina on la presència de dones és molt important.
Estiguin a l’aguait perquè en sentirem a parlar i tindrà un impacte gens menyspreable.