Som de Sant Cugat

Remenant pel Facebook aquestes festes de Nadal he descobert una pàgina, un grup, que es diu “Som de Sant Cugat”. Aquí hi cap tot el que fa referència a la ciutat; es comparteixen articles del TOT, ofertes de feina o de productes, dubtes dels santcugatencs, fotografies del poble o també les innocentades que els mitjans han publicat coincidint amb el 28 de desembre...

M’agrada l’esperit que, habitualment, s’hi respira. La gent comenta, s’ajuda i s’anima. Que no se sap si les campanades es fan a la plaça d’Octavià? Algú et respondrà. Que has perdut el teu gat? Algú es mobilitzarà. Que s’inaugura una exposició? Algú hi anirà. Que busques un llibre que tenen a la llar d’infants del teu fill i no el trobes per enlloc? Algú t’ho solucionarà. Que tens ganes de felicitar el Nadal? Algú t’ho agrairà.

Ara, que Sant Cugat ha superat la barrera dels 90.000 habitants per primera vegada a la història (amb xifres encara provisionals), un grup com aquest em fa adonar que, tot i haver crescut un 21% els últims 10 anys la ciutat continua sent un poble. La gent se saluda pel carrer, et coneixen als comerços i al bar de sempre ja et tenen preparat el tallat amb sucre morè que no et perds mai just després de dinar.

Ja que comencem un nou any, aprofito per desitjar un creixement sostenible per a Sant Cugat però amb l’essència de poble que sempre l’ha caracteritzat. Potser és precisament per això que cada vegada hi ha més gent que l’escull per instal·lar-s’hi i que es pot afegir al lema “Som de Sant Cugat”.