Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Em fan mal els peus. Faig ulleres. Les orelles encara em xiulen i estic afònic. Tot plegat és part d'una dolça ressaca. L'esgotament en positiu d'una Festa Major màgica. Reconec que el fet que enguany no tinguéssim Barraques em preocupava. Pensava que la festa decauria. Que hi hauria menys gresca i en general l’esperit estaria més trist. Però no ha estat així. Entre tots ho hem aixecat. Entre tots hem lluitat, hem creat, hem construït una Festa Major de Champions. I quan dic entre tots em refereixo a les entitats del poble que ja sigui ballant, aixecant castells, fent xocar els bastons o fent saltar espurnes animen els dies més especials de l’any.
Des de fora llueix molt però sent part de la Festa (en majúscules) és com millor es viu. L’orgull de ser d’una ciutat que fa castells de 8. D’una ciutat que omple els parcs i els carrers per veure com els diables calen foc al mal rotllo. D’una ciutat que fa les places petites per veure ballar, cantar, o cuinar els seus veïns. Aquest és un sentiment que només el pot compartir qui viu la ciutat de tal manera que es faci visible que té un poble dins. És impossible mencionar en un espai tan reduït la vida que ha emanat de cada racó del municipi en només 6 dies. És molt difícil esmentar tots el col·lectius que han fet possible aquest esclat d’energia. Hores pensant en un despatx. Matins sota el sol preparant espectacles (ovació per l'organització). Samarretes molles d’aigua o suor de ciutadans entregats... És el que fa que la Festa Major hagi estat un èxit rotund.
S’ha de reconèixer que l’aposta pels grups de música en català ha estat força encertada. La plaça Octavià va vibrar amb els Antònia Font i els Diables i Obrint Pas ho van petar literalment a un Parc Ramon Barnils que mai havia estat tant ple. És possible que no tothom entengui l’eufòria d’aquestes lletres. Si és així crec que, tot i no ser metge, puc diagnosticar l’arrel del problema. Encara no formeu part d’una entitat! I doncs, a que espereu? La festa des de dins és viu molt més intensament que des de fora. La ciutat, el poble el fem entre tots i per tots. Benvinguts. Passeu. Passeu. De les tristors en farem fum. Casa meva és casa vostre. I aquí només hi faltes tu. Som l’espurna que encén la flama. Passi-ho bé i fins l’any que ve!
Des de fora llueix molt però sent part de la Festa (en majúscules) és com millor es viu. L’orgull de ser d’una ciutat que fa castells de 8. D’una ciutat que omple els parcs i els carrers per veure com els diables calen foc al mal rotllo. D’una ciutat que fa les places petites per veure ballar, cantar, o cuinar els seus veïns. Aquest és un sentiment que només el pot compartir qui viu la ciutat de tal manera que es faci visible que té un poble dins. És impossible mencionar en un espai tan reduït la vida que ha emanat de cada racó del municipi en només 6 dies. És molt difícil esmentar tots el col·lectius que han fet possible aquest esclat d’energia. Hores pensant en un despatx. Matins sota el sol preparant espectacles (ovació per l'organització). Samarretes molles d’aigua o suor de ciutadans entregats... És el que fa que la Festa Major hagi estat un èxit rotund.
S’ha de reconèixer que l’aposta pels grups de música en català ha estat força encertada. La plaça Octavià va vibrar amb els Antònia Font i els Diables i Obrint Pas ho van petar literalment a un Parc Ramon Barnils que mai havia estat tant ple. És possible que no tothom entengui l’eufòria d’aquestes lletres. Si és així crec que, tot i no ser metge, puc diagnosticar l’arrel del problema. Encara no formeu part d’una entitat! I doncs, a que espereu? La festa des de dins és viu molt més intensament que des de fora. La ciutat, el poble el fem entre tots i per tots. Benvinguts. Passeu. Passeu. De les tristors en farem fum. Casa meva és casa vostre. I aquí només hi faltes tu. Som l’espurna que encén la flama. Passi-ho bé i fins l’any que ve!