Arran de dos articles escrits darrerament al TOT Sant Cugat, "La Floresta i la seva identitat" i "Una festa major per a tothom", neix la pregunta: som Sant Cugat, la Floresta? Més enllà de la mera demarcació municipal, existeix un ens Sant Cugat diferent del “centre”, és a dir, al que tothom entén per Sant Cugat? Aquest ens arriba a la Floresta?
Si bé és cert que les ciutats/barris fan la seva gent, també ho és que la gent fa la seva ciutat/barri. Considerant la primera part d’aquesta premissa, la Floresta i Sant Cugat són molt diferents. La geografia de muntanya de la primera contrasta amb la planícia del centre de Sant Cugat. La distribució de l'habitatge també és un factor important. A la Floresta majoritàriament hi ha cases (moltes en estat força precari) què estan disseminades pel territori.
A Sant Cugat, en canvi, existeix una major quantitat de pisos; els habitatges estan molt més agrupats i no es troben en estat precari. Així mateix, els serveis i les infraestructures són paràmetres diferenciadors. A la Floresta és corrent trobar voreres i carrers molt defectuosos, manca d'enllumenament públic i d’equipaments en condicions, cosa que no forma part de la normalitat santcugatenca.
Tot això contribueix a configurar per una banda florestans i florestanes més vulnerables, en potencial risc d'exclusió social, sota els estereotips d'“okupes, hippies, punkies...”; i, per l'altra, santcugatencs acomodats i estereotipats com a “consumistes, pijos...”.
A més, des de la segona part d’aquella premissa (la gent també fa la seva ciutat/barri), en aquest punt volem remarcar un element que fa anys que està present a Sant Cugat i que a la Floresta es va encomanar fa menys temps: el creixement de la participació social en la vida comunitària i associativa local. A la Floresta existeix un procés d’efervescència social i cultural que s'assembla, i ho acosta, a l'esperit santcugatenc. Per tant, sota aquest criteri, trobem similitud entre florestans i florestanes i santcugatencs i santcugatenques.
Tot i així, encara hi ha molts més elements diferenciadors que no pas homogeneïtzadors. Els i les florestanes fan més la Floresta que Sant Cugat, són més locals que municipals i reben menys els avantatges santcugatencs que els habitants del centre. Davant tot això, la dicotomia clàssica centre/perifèria queda vulnerada, coexistint, més aviat que convivint, com dues entitats separades en un mateix terme municipal.