Sota

M’agradaria poder dedicar aquest darrer article de l'any a fer un resum d’aquest 2018 que deixem enrere. Però, lamentablement, els fets que han ocorregut fa uns dies al voltant de la mort de la gossa Sota a Barcelona, fan necessari parlar-ne.

No cal entrar en els detalls, ja que els fets s’han difós per tots els mitjans i fins i tot les seves imatges han arribat a travessar les nostres fronteres. Milers de persones s’han mobilitzat tant en manifestacions com per les xarxes socials. I grups d’advocats ha ofert els seus serveis gratuïts per defendre al noi de les acusacions i per dur l’acusació contra l’agent que va disparar.

Encara queda per poder aclarir tot el que ha succeït, però per ara les explicacions donades per la Guàrdia Urbana, des d'un principi, no han satisfet a ningú. Fins i tot la mateixa alcaldessa de Barcelona, que en un principi donava suport a la versió inicial de la necessitat de disparar en plena via pública, ara demana la col·laboració dels testimonis dels fets per aclarir el que ha succeït. En definitiva, un conjunt de despropòsits que requereixen ser investigats, per evitar que es torni a repetir un fet com aquest i per evitar que la imatge de la Guàrdia Urbana quedi malmesa per l’actuació d’un sol agent.

Dedico aquest article als policies que, dins de les diverses associacions animalistes, dediquen el seu temps i recursos a millorar la vida dels que no tenen veu. Ells són el rostre de la verdadera policia, i és per ells que cal arribar fins al final en aquest fet. Per què ja sabem que una sola poma podrida pot arribar a podrir la resta del cistell, si no és apartada a temps.