STQLÍMPICS, les olimpíades de les capacitats

El neuròleg britànic Ludwig Guttmann se'l considera un dels fundadors de les activitats físiques per a persones discapacitades. És el pare dels actuals Jocs Paralímpics, que va aconseguir salvar-los, malgrat els intents de fer-los desaparèixer a Mèxic el 1968.

El seu desig era reintegrar els seus pacients a una vida social tan completa com fos possible, la qual cosa en el cas de la societat anglesa, incloïa l'esport. La taxa mortalitat de la paraplegia per traumatisme en els exèrcits britànic i nord-americà va arribar a la Primera Guerra Mundial fins al 80%.

Els pocs supervivents solien tenir una qualitat de vida molt dolenta. L'objectiu de Guttmann era integrar els pacients en la societat com a membres útils i respectats malgrat el seu elevat grau de discapacitat.

El Raül, el Jaume, l'Anna i l'Eva, que juguen a petanca, bàsquet i practiquen l'atletisme, durant l'any, a Sant Cugat, ho saben bé. Quan els veus competir, en les finals dels Stqlímpics, durant el mes de maig i juny, és al·lucinant. Ell si tots els esportistes del Taller Jeroni Moragas, Guru Valldoriex, Aspasur Valldoreix, Sant Medir o ASDI, que demostren cada any que les capacitats de les persones són infinites, i ens donen una lliçó brutal; res és impossible.

I no s'enfaden quan participen, riuen, s'abracen, gaudeixen de l'esport en l'expressió més gran de la paraula.