T’ho has passat bé ??

És clar que guanyar quan s’aconsegueix com a conseqüència de l’esforç, del treball en equip, del sacrific i de la disciplina, és lícit i ens produeix satisfacció, però és primordial i bàsic gaudir i passar-s’ho bé. Mireu, hi ha pares i mares que quan arriba el seu fill/a a casa, el primer que li pregunten és si han guanyat i no si s’ho han passat bé.

Hi ha estudis que conclouen que vora el 80% dels problemes que es generen als camps d’esport són causats pels pares i mares. Males paraules, crits i insults contra els arbitratges, entrenadors, rivals i propis fills/es, són malauradament pronunciades en els partits que juguen els esportistes. Frases de caire personal com: “Va, no t’encantis!”, “Tens les mans de mantega!”, “Estàs adormit, va espavila’t!”, o d’altres de tipus antiesportiu com: “Fes-li falta, que no passi!”, “Atura’l com sigui!”, “Quin desastre d’arbitratge!”... en són un exemple i neguen així l’essència de divertir-se i educar-se.

Estem doncs davant de comportaments preocupants que tenen alguns pares i mares envers la pràctica esportiva, també dels seus fills/es. N’hi ha que fins i tot els confonen, doncs creuen també que poden fer d’entrenadors i donen durant el partit missatges als seus fills/es que són contradictoris dels que reben dels seus entrenadors i qüestionen fins i tot per què el seu fill/a és a la banqueta, no tenint en compte així que els nens són molt permeables a l’aprenentatge per imitació dins d’aquests contextos.

Mireu, tots ho sabem, siguem honestos, no és gens fàcil fer de mare o de pare com tampoc deu ser-ho en alguns casos d’un fill/a esportista. Els pares i mares han de controlar i gestionar les seves emocions i han de prioritzar l’educació i transmetre valors als seus fills/es tenint present que l’activitat esportiva té dos referents molt clars, la diversió i l’educació. És necessari que tots tinguem clar que l’esport ens ajuda també a formar-nos com a persones, hem de ser conscients de la importància de l’esport en la formació dels nostres fills/es, es tracta d’una eina de salut integral, física i mental. L’esport és un element integrador de cultures, de solidaritat, d’esforç, de disciplina i de consecució d’objectius comuns.