També perdrem el Baobab?

No sé si només és una percepció meva, i per tant subjectiva, o comuna entre els santcugatencs, però diria que d’un temps ençà estem vivint un degoteig alarmant d’establiments tradicionals que abaixen la persiana per sempre. En la major part dels casos és per llei de vida, la gent es fa gran, no hi ha relleu generacional i el seu lloc l’ocupa una franquícia. És cert que sempre hi ha hagut comerços de proximitat que han plegat, però també ho és que en els temps en què les botigues de proximitat eren la norma, el tancament d’una no transcendia a la ciutat, ja que el seu lloc era ocupat per una altra de similar. Ara, però, el món ha canviat i la raresa és la botiga de barri, de manera que quan plega una difícilment és substituïda per una altra de semblant. Per entendre’ns, mentre trobem franquícies a cada cantonada per arreglar-nos les ungles, cada cop és més difícil trobar una simple ferreteria. I gairebé és obligatori agafar el cotxe i anar a un centre comercial per comprar segons què. Si això és progrés, en renego vivament.

M’hi ha fet pensar Halassane N’Diaye, propietari del bar Baobab, del carrer Major, en dir que, si ningú se’n fa càrrec, ell tancarà quan es jubili. Morirà així un bar estimat amb 33 anys d’història, famós pels seus entrepans a molt bon preu, que l’any 2009, en celebrar el vintè aniversari, va aplegar 250 persones i va col·lapsar el carrer. Hauríem de protegir el comerç de proximitat, hauríem de protegir la història local, perquè qui no té història no sap qui és.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.