El tancament de l'Alexandria

En llegir la carta de comiat que Àngels Tolosa va trametre al TOT, anunciant el tancament de la llibreria Alexandria aquest 31 de gener, em vaig entristir, perquè el tancament d'una llibreria no és el mateix, posem per cas, que el d'una botiga de roba o d'electrodomèstics. És tota una altra cosa.

Les causes, tanmateix, són comprensibles: Àngels Tolosa es jubila i no sembla que hi hagi cap relleu disposat a agafar-ne les regnes, cosa que és una llàstima perquè estem parlant d'una llibreria històrica de Sant Cugat, amb molts anys al darrere i amb un horari poc corrent a la ciutat, sense interrupció de nou del matí a dos quart de nou del vespre.

En el terreny personal he de dir que l'Alexandria era la llibreria (amb El Celler de Llibres), que proveïa d'exemplars les presentacions dels meus llibres a la ciutat. Ara l'Alexandria desapareix i engrosseix el nombre d'establiments singulars de Sant Cugat que també ho han fet en molt poc espai de temps.

Hi ha gent que es mira aquesta despersonalització amb indiferència, com una cosa pròpia de la llei de mercat. Jo no. Jo, tot i comprendre que no es poden salvar tots els elements que configuren la ciutat, m'entristeixo pensant que cada desaparició és com una llumeta de la nostra identitat local que s'apaga, una llumeta que mai no podrà ser compensada per la lluminària de cap franquícia. L'Alexandria venia aquestes petites coses, càlides i vivificants, fetes de paraules i reflexions, que ens ajuden a pensar i que des de fa segles anomenem llibres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.