S’acaba. El DIARI de Sant Cugat s’acomiada amb el darrer número, el que pots tenir a les mans des del 31 de desembre. Una edició especial que a més de recollir el més destacat de l’any, reflecteix les opinions i els desitjos de diversos personatges locals envers aquest mitjà.
Personalment m’envaeix un doble sentiment, per un cantó el de la pena, perquè no vull desprendre’m d’una publicació com aquesta per molts motius, si ara fes la llista, no em cabria en aquesta columna, però també tinc una sensació d’alegria, perquè l’esperit del DIARI florirà en el TOT Sant Cugat.
I aquí vull incidir, ja que tota la ciutadania sortirà reforçada amb aquest canvi de rumb que vol donar resposta a l’actual manera de consumir els mitjans de comunicació. Reportatges en profunditat, més opinió, més notícies, els perfils d’aquells santcugatencs més atípics, seran només algunes de les seccions que guanyarà el nou TOT. Això farà que els conciutadans estiguin més informats, més atents als nous reptes que es presenten en el municipi.
Cal agrair tota la ciutadania, entitats i personatges que s’han implicat en aquest projecte mediàtic, subscrivint-se, comprant-lo, parlant d’ell o compartint-lo a les xarxes i als anunciants que han confiat amb la força d’aquesta plataforma per arribar al seu públic.
El DIARI és i ha sigut un mitjà per i per a Sant Cugat, cada setmana hem pensat explicar allò que els santcugatencs haurien de saber i que tenia una afectació directa en les seves vides. I aquests mateixos santcugatencs heu dipositat el vostre granet de sorra en aquest projecte i heu ajudat a fer-lo gran, molt gran.
I com un text de comiat no pot acabar sense un desig, per a aquest 2016 que encetem, espero haver de redactar notícies positives per a aquesta ciutat i per a les persones que hi viuen.