Taxistes de Barcelona: no aneu bé

Dilluns passat va ser un mal dia pel tràfic de Barcelona. I també pels milers de treballadors que agafen el cotxe cada dia per anar a la feina, i necessiten utilitzar les rondes de la ciutat (ronda de Dalt i ronda Litoral). Els taxistes de la capital van decidir fer una vaga. Circulació lenta (lentíssima) per ambdues vies, la major part del dia, paralitzant i atrapant força gent al mig del seu acte de (legítima?) reivindicació. Es queixaven dels negocis de l'economia col·laborativa que, aprofitant les mancances i ineficiències del sistema, els treuen clients, atrets per models que s'ajusten més i millor a les seves necessitats.

Estaria bé que els membres d'aquest col·lectiu tan "maltractat" per la legislació analitzessin algun dia amb rigor, intel·ligència, informació i sentit comú per què la seva posició competitiva és tan feble. Bé, tan feble si obviem que el col·lectiu i el seu negoci estan perfectament blindats per la llei.

El sector del Taxi és dels molt pocs que no han estat liberalitzats i gaudeix d'una situació de proteccionisme legal màxim: limitació del nombre llicències (que permet que els més veterans les puguin vendre a preus desorbitats), limitació d'àmbit geogràfic de treball (que permet que entorns com ara els aeroports, on encara se li cobren al passatger recàrrecs fora de tot sentit, estiguin reservats a determinats col·lectius), regulació de tarifes i preus (fora absolutament del criteri de les normes més bàsiques de la competència).

El món està canviant, senyors taxistes de Barcelona. I ho està fent a gran velocitat. Les persones han evolucionat en les seves necessitats. I la tecnologia facilita cada cop més el desenvolupament de nous models i formats que s'ajusten millor a aquestes necessitats. 

Quan un sector canvia, cal analitzar-lo, veure quines són les amenaces pel negoci de cadascú i prendre les mesures d'ajust, de l'activitat pròpia, per tal de poder desenvolupar avantatges competitius en el nou entorn. Quedar-se quiet, i esperar (exigir) que l'estat i la legislació vinguin a paralitzar el que l'evolució i el progrés volen implantar és, simplement, inútil. Potser es podrà aturar un primer cop, posar traves al desenvolupament, dificultar la implantació de nous models. Però el que no es podrà fer mai és paralitzar l'evolució natural de l'entorn.

No entro a jutjar l'acció de la vaga de dilluns (que podria fer-ho). Qüestiono fins a l'extrem l'estratègia d'un col·lectiu miop i condemnat, si no canvien la seva forma de funcionar, evolucionant decididament cap a models molt més coherents amb les demandes dels usuaris, a la desaparició. 

Fa unes setmanes vaig estar a París. Vaig agafar un taxi a l'aeroport per anar al centre de la ciutat. Vaig demanar-li al conductor una estimació del cost de la carrera. Recordo que els cost era fix i baix. El preu és el mateix per anar a qualsevol lloc del centre de la ciutat. És un preu acordat pel col·lectiu del taxi per competir amb Uber. Em va semblar bé. Vaig pensar que, si visqués a París, difícilment agafaria el cotxe per anar a l'aeroport. Un cop a París, per un trasllat curt, vaig contractar un taxi Uber, mitjançant la seva aplicació mòbil. Fiabilitat en temps, cotxe impecable i preu molt assenyat. Vaig tenir la sensació que Uber havia contribuït a millorar el sector, des del punt de vista de l'usuari (el client, vaja).

És veritat. Hem de lluitar per tal que tothom pugui competir en igualtat de condicions i que, qualsevol negoci, independentment de la seva natura, pagui els seus impostos i estigui sotmès a les mateixes exigències legals. El que no té sentit és paralitzar una ciutat per exigir el manteniment d'uns privilegis que cada cop veig més caducats.