Teixir el tapís social

El meu bagatge en el món de la comunicació era nul fins al dia que vaig posar el primer peu a Totmedia, llavors Premsa Local. Sóc tastaolletes i he voltat i voltat dins el camp professional, sempre disposada a aprendre i esforçar-me. Des de picar pedra –literalment– fins a idear una exposició d’art, sempre buscant el granet de sorra per dipositar en l’engranatge social.

Però ha estat a la redacció del DIARI de Sant Cugat i del TOT on he pogut prendre consciència d’aquest engranatge social, i és que he pogut constatar que comunicar va més enllà que el simple fet d’informar. Amb aquesta perspectiva, una verifica que els ecosistemes humans ens agrupem sota el paraigua cultural, convivim segons les arrels de la nostra història i cooperem gràcies a la llengua que ens uneix com a grup, i són tots aquests elements socials els que he pogut dimensionar i he pogut teixir amb l’equip de redacció setmana rere setmana.

Són l’ordit i la trama d’una ciutat que crea fils i que necessita, com qualsevol estructura social, un tapís que lligui i doni forma a la seva identitat. Un tapís com a eina de cohesió, d’identitat i de comunicació. I és per aquest motiu que em sento afortunada de poder ser un repunt d’aquesta trama de vetes i fils.

Però, com tot, la societat avança i necessita noves maneres, noves idees i nous projectes per seguir endavant, i, com que sóc de les que penso que si un perd les arrels, perd el nord, no puc desitjar res més que un nou TOT mereixedor de la tasca social que tants i tants anys ha desenvolupat el DIARI de Sant Cugat; però, alhora, em remeto a l’esforç de l’equip humà perquè els desitjos no són mai realitat sense sacrifici: ànims i bona feina, companys!