Quant de temps més seguirem dient 'patateta' i 'pitu'?

Ja ens ho diuen els Xiula: "per què li dieu figa, xona, txirri, txitxi, poma, patateta o foradet? Si té un nom ben concret! Perquè li dieu pitu, minga, trompa, verga, manguereta, tita o pardal, Si té un nom ben normal! Digues-li vulva i penis".

Què l'educació sexual comença a casa és un fet. I comença des de ben petits i petites. No amb classes magistrals sinó anomenant les parts del cos pel seu nom, totes. Parlant amb una noia de 12 anys, amb molta vergonya i ruboritzada em deia que a una classe sobre sexualitat el seu mestre havia mencionat els testicles, i es preguntava com era possible que hagués dit aquella paraula i no aparell reproductor.

El que no s'ha anomenat fins als 12 anys costa de naturalitzar i es veu com quelcom estrany. La vulva i el penis formen part del nostre cos, com les amígdales, el fetge i la faringe. Si aquestes parts les anomenem pel seu nom quin problema tenim amb els òrgans sexuals? Després, a l'ESO, tothom té pressa perquè coneguin el seu cos i els seus límits veient que s'apropa la sexualitat. Francament la feina ve de molt abans.

És cert que venim d'una generació que en molts casos no hem rebut formació sobre sexualitat. A la xerrada sobre acompanyament a la pubertat de Júlia Sànchez de La Ciranda, l'experta ens ensenyava una vulva per davant i per darrere i érem unes quantes mares que comentàvem que mai no havíem vist una vulva amb tant de detall.

Potser tot comença perquè primer fem el treball les mares i pares, i coneguem la nostra sexualitat. Aleshores, potser no farem ús de tants eufemismes per anomenar allò que té un nom i que és més que normal. Pensem-hi i posem-hi consciència, que no se'ns escapi el tren.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.