Abans de començar, vull felicitar al TOT Sant Cugat per aquesta nova web que van presentar a l'inici de la Festa Major d'enguany. Un nou mecanisme per informar-se de tot allò que passa al nostre poble i les activitats que s'hi realitzen... Així doncs, m'estreno en aquesta web preguntant-me si l'Ajuntament té fulls de reclamació per totes aquelles petites coses i maneres de fer que, com a santcugatenc i membre de l'entremat associatiu, no m'agraden.
Em faig aquesta pregunta ja que fa uns dies, a l'Espai d'Arrel que hem organitzat des de la Coordinadora d'Entitats de Cultura Popular a la Plaça Octavià, una noia se'ns va adreçar tota indignada reclamant-nos un full de reclamació. Estava molesta perquè un altre cop la gresca i xerinola de Festa Major s'acabava ben d'hora i calia anar a dormir. No, òbviament a l'Espai d'Arrel no teníem fulls de reclamació i la vam convidar a anar a l'OAC del vestíbul del consistori a tramitar una queixa.
Segurament, aquesta escena és una anècdota més de la Festa Major, però no deixa de mostrar un malestar generalitzat per part d'un sector de la població pel tarannà que fa una pila d'anys que ha adquirit Sant Cugat, un tarannà en el que molesta tot allò que se surti de la normalitat: el silenci. Molesta el silenci i molesten les mobilitzacions que es duen a terme tant des de les entitats com des de persones a títol individual que no es mostren indiferents davant un poble que priva i prohibeix tot allò que no porta vots. Ho sento, priva i prohibeix tot allò que no porta vots, sí!
Em refereixo, altre cop (tema monòton, ho sento) a la impossibilitat de programar res més enllà de certa hora de la nit i que a la primera trucada d'un veí descontent, correm-hi tots. La solució passa sempre sistemàticament per tallar les ales a iniciatives de caire popular, de la gent que vol gaudir no només de la festa sinó del poble. Animo, doncs, a seguir programant, a seguir assistint als actes, a involucrar-se a les entitats i d'aquesta manera fer gran la xarxa i fer llarga la llista de reclamacions per tal que Sant Cugat sigui el que ha de ser: un poble viu i actiu.
Em faig aquesta pregunta ja que fa uns dies, a l'Espai d'Arrel que hem organitzat des de la Coordinadora d'Entitats de Cultura Popular a la Plaça Octavià, una noia se'ns va adreçar tota indignada reclamant-nos un full de reclamació. Estava molesta perquè un altre cop la gresca i xerinola de Festa Major s'acabava ben d'hora i calia anar a dormir. No, òbviament a l'Espai d'Arrel no teníem fulls de reclamació i la vam convidar a anar a l'OAC del vestíbul del consistori a tramitar una queixa.
Segurament, aquesta escena és una anècdota més de la Festa Major, però no deixa de mostrar un malestar generalitzat per part d'un sector de la població pel tarannà que fa una pila d'anys que ha adquirit Sant Cugat, un tarannà en el que molesta tot allò que se surti de la normalitat: el silenci. Molesta el silenci i molesten les mobilitzacions que es duen a terme tant des de les entitats com des de persones a títol individual que no es mostren indiferents davant un poble que priva i prohibeix tot allò que no porta vots. Ho sento, priva i prohibeix tot allò que no porta vots, sí!
Em refereixo, altre cop (tema monòton, ho sento) a la impossibilitat de programar res més enllà de certa hora de la nit i que a la primera trucada d'un veí descontent, correm-hi tots. La solució passa sempre sistemàticament per tallar les ales a iniciatives de caire popular, de la gent que vol gaudir no només de la festa sinó del poble. Animo, doncs, a seguir programant, a seguir assistint als actes, a involucrar-se a les entitats i d'aquesta manera fer gran la xarxa i fer llarga la llista de reclamacions per tal que Sant Cugat sigui el que ha de ser: un poble viu i actiu.