“This is the end, beautiful friend...”

"...This is the end, my only friend, the end / Of our elaborate plans, the end / Of  everything that stands, the end / No safety or
surprise, the end / I’ll never look into your eyes, again...”. Així comença una coneguda cançó de The Doors que ve a dir que això s’acaba, que és la fi de tots els plans i de tots els impediments, sense sorpreses, la fi, mai tornarem a veure una portada del DIARI, again... Jim Morrison va escriure aquesta cançó després de trencar amb la seva parella, Mary Werbelow, una cançó de comiat que avui he fet meva per acomiadar-me del DIARI.

D’un temps ençà, jo he estat l’encarregat del disseny i la maquetació del DIARI, amb els anys, a poc a poc, vaig anar agafant estima a la publicació, i tot i que en la producció hi participava un munt de gent, com a dissenyador del DIARI, no puc evitar fer-me’l meu, i ara de sobte, ja està, no en faré cap més... Una llàstima, però la vida continua. El 2016 es presenta ni millor, ni pitjor, diferent... Ens canviarà la rutina a tots els que d’una manera o altra estàvem involucrats en el procés del DIARI i per força començarem l’any afrontant nous reptes.

No descobreixo la sopa d’all si dic que la premsa escrita (diaris en paper, vull dir) va camí de desaparèixer tal com la coneixem, evolucionarà, com tot. Jo sóc dels que pensa que no acabarà extingint-se, però és evident que cada dia es venen menys diaris. El novembre del 2010, quan va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Camilo José Cela Nicholas Negroponte, es va aventurar a preveure la mort dels diaris: “En poc temps, pel 2015, la premsa escrita no existirà”.

Segurament es va precipitar, encara que, tristament i per la part que ens toca, una mica de raó sí que tenia...