Tigre

A banda de ser la ciutat “on totes ens ponen” i que estem al capdamunt dels rànquings de qualitat, ciutat innovadora, preparada, jove i guapa, que no deixa de ser millor; també som la ciutat que passarà a la història com la que va importar un fet que, dia si, dia també, afecta el nostre benestar personal, sobretot si tenim una olor atractiva per a ells. Parlo del mosquit tigre, un mal veí que estiu rere estiu, m’obliga a recloure dins de casa quan arriba la tarda, la calor baixa, la llum és la més bonica i l’oreig valldoreixenc et regala la millor carícia. Doncs tot això m’ho ha alterat agressivament el tigre. Des de l’any 2004, quan va entrar al país des del nostre terme, la plaga no ha parat de créixer a Catalunya i avui la patim en uns 200 pobles i ciutats i, com en una pel·lícula de Hitchcock, el malson no para.

La meva fixació m’ha portat a resseguir totes les farmàcies i botigues del ram i tinc la casa plena d’enginys com espirals que fumegen, testos amb espelmes d’olor, plantes de citronella, esprais, pegats, artefactes que fan vent, pastilles pels desaigües, etc., etc. Ho confesso, m’he convertit en un expert en el contraatac i l’atac del dípter, fins i tot, els caço al vol. Conec la seva fesomia, són negres i tenen una ratlla blanca que va del cap fins al tòrax i fan un soroll prim i agut. Conec la seva història, van ser descoberts l’any 1894 a Calcuta, i a Europa l’any 1979 a Albània com a ciutat pionera. Sant Cugat els va introduir al nostre món. Com que som un país d’associacions, us proposo constituir la d’afectats pel tigre.