Estem tan acostumats a curar les nostres ferides amb desinfectant i posar una tireta, que a vegades, ens creiem que cal fer el mateix amb el nostre "cor" i aquesta, no és la solució. Al llarg de la nostra vida, passarem per diferents moments que ens deixaran algunes ferides, unes es quedaran amb nosaltres com a records amb els quals continuarem vivint i altres es convertiran en ferides tan profundes que, en mirar-nos cada matí, ens recordaran que segueixen aquí.
Potser, caminarem prop d'alguna persona que passi per aquests complicats moments i per això, tenim la "missió" de no ensordir el seu dolor i d'evitar dir aquesta frase que tant de pes té, "no passa res". La utilitzem amb la nostra millor intenció, sense comprendre que, si algú t'expressa la seva pesar, és perquè necessita verbalitzar-ho, per a poder respirar.
Estem a la tardor i els nostres boscos i carrers a Sant Cugat enfosqueixen abans, els dies s'escurcen i el fred ens obliga a tapar-nos, no obstant això, els nostres carrers s'il·luminen amb les llums dels seus comerços i de les seves cafeteries molt més d'hora, convidant-nos a asseure'ns a prendre un cafè o una xocolata calenta amb aquella persona que sabem que està sola.
No esperis a fer aquesta crida, despenja i marca als teus pares, amics, fills i ofereix-li una tarda de passeig o un matí al sol, escolta-li i acompanya'l en aquest moment, que fa mal, parla-li dels especialistes que li faran sentir millor, explica-li que les tiretes no sempre curen i que en la caixa no hi ha cap prou gran per a convertir-lo en cicatriu, però que amb ajuda l'acabarà fent.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.