Tony Trabal, esperit de superació

Transito pels carrers de Valldoreix durant el mes d’agost, són buits, hi ha poca gent, moltes cases són tancades. Tot això contrasta amb els estius d’abans a Valldoreix, quan era un poble d’estiueig i l’estiu valldoreixenc era ple de vida, de festes, d’alegria i de gent.

 

Abans els carrers eren de terra però sempre hi havia nens i nenes passejant en bicicleta, ara són d’asfalt però els ciclistes no hi són. Estaran jugant a algun dels mecanismes electrònics, enganxats a una pantalla, sols i tancats a casa? El que sembla clar és que els estius de Valldoreix ara són diferents.

 

En aquells estius mai faltava un home que passejava amb la seva cadira de rodes pels carrers de Valldoreix, era el Tony Trabal.

 

Tony Trabal Pujades va néixer el 9 de desembre de 1954 a Barcelona. Fill de Josep M. Trabal Canals i d’Elvira Pujadas Pi. Era el menor de quatre germans. Segons explicava, el seu naixement va ser difícil i va ser batejat dues vegades: la primera quan va néixer, perquè estava a punt de morir, amb dies de vida, i la segona a l’església de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora del carrer Aragó de Barcelona. Va rebre el nom d’Antoni Maria Claret.

 

Va néixer amb una malaltia a la pell, no massa coneguda anomenada epidermòlisi ampul·lar distròfica. Les persones afectades d’epidermòlisi, la majoria infants, presenten lesions davant d’un mínim fregament o trauma, a causa de l’extrema fragilitat de la pell. La malaltia també s’anomena “pell de papallona”.

 

Als seus problemes de pell s’afegien els que tenia a les seves extremitats inferiors. Va caminar ben poc. Entre els vuit i deu anys va fer servir aparells i caminava una mica. Després el van intervenir quirúrgicament i no va anar bé: el maluc va quedar fix i el genoll esquerre va quedar mirant cap endins.

 

En Tony no va anar a l’escola, una mestra anava a casa seva, on cursà els vuit cursos de l’EGB, convalidant-los en una escola propera. Amb la seva família estiuejava a una casa de la rambla del Jardí primer i més tard a una de l’avinguda Baixador. Durant molts anys, els veïns i veïnes anaven a casa seva a compartir unes hores amb ell, escoltant música, jugant a jocs de taula, conversant...

 

Amb el temps en Tomás Díaz li construí una rampa de fusta al jardí que li permetia sortir a passejar pel carrer, encara estava sense asfaltar, però aquí van començar les aventures del Tony. Equipat amb la seva gorra plena d’insígnies va sortir als carrers. Quan asfaltaren el carrer les sortides s’allargaren una mica més cada cop, era un repte i una aventura. La següent fita va ser arribar fins “Los Maños”, després fins a la plaça Can Cadena i finalment fins a l’estació. A poc a poc va anar superant fites, posant de manifest el seu esperit de superació i la seva alegria vital. Es va convertir en un personatge dels estius, fins i tot alguna publicació va recollir gràficament les seves marxes pels carrers de Valldoreix.

 

Des de la mort de la seva mare, Tony va deixar d’estiuejar a Valldoreix, tot i que mantenia la casa i els amics.

 

Va morir l’octubre de l’any 2013. Els carrers de Valldoreix i els amics et trobem a faltar Tony i els estius a Valldoreix són diferents.