Un tòpic és una expressió repetida tantes vegades que es converteix en vulgar o trivial. L'any és una mesura de temps feta d'acord amb moviments astronòmics, del sol o la lluna, a més tenen variacions d'acord amb la meteorologia, els cicles dels conreus... És dir ambdues coses, els tòpics i els anys, tenen una base objectiva, però el seu ús els ha convertit en absolutament subjectius, i en aquesta subjectivitat, jo tractaré de seguir el tòpic d'inici d'any de planificar coses i fer desitjos.
Els personals són molt clàssics, salut, amor i pau pels meus i per mi, i els socials son viure en un municipi on s'iguali per la mitjana, que es jutgi per la veritat i el mèrit, on la llibertat sigui una part de la responsabilitat, on la veritat, sigui la ponderació de les moltes veritats, sense considerar la mentida de cap mena, en l'equació.
Una ciutat, que accepti que està constituït per barris, que ser veí no és un dret genètic, sinó constitucional, que ser ciutadà és conseqüència de l'esforç per integrar-se en un col·lectiu i fer per ell, que defensi ser de Catalunya i, per tant, de tots els catalans, i que aquests tenen llengua i tradicions pròpies, que no frenen les dels altres i viceversa.
Un poble on la gent pugui pensar a viure des de la infantesa fins a la vellesa, i en conseqüència amb i en l'entorn familiar i social, que possibilita una vida plena. Valorar que ara hi ha un Sant Cugat que no ha sigut i no és, i per tant que hem de fer aplegats, per tothom d'ara i més enllà.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.