La vida del Bar Catalunya de Sant Cugat, escenari de diverses pel·lícules i anuncis publicitaris, penja d'un fil. Ara fa mig any, gràcies a la unanimitat de tots els grups del consistori, es va obrir una finestra d'esperança per evitar-ne el tancament definitiu i l'enderroc. La idea era preservar aquell conjunt arquitectònic, que està conceptuat com "l'única mostra d'arquitectura racionalista dels anys 30". Però aquest mateix mes de març, just el dia de Sant Medir, ens assabentàvem que el Bar Catalunya, situat als baixos de l'edifici, abaixava la persiana i ja no tornaria a obrir.
Em va saber molt de greu, perquè, tot d'una, amb un requeriment judicial que posava fi a un estira-i-arronsa de set anys, se n'anaven en orris totes les esperances que havíem nodrit. Però, ves per on, tres dies després, se'ns va dir que no tot està perdut, ja que la unanimitat consistorial s'havia mogut per aturar-ne el procés, i ara s'està estudiant la reordenació de la parcel·la per tal que el propietari pugui construir en un altre espai i s'eviti l'enderroc. Segons sembla, es tractaria de preservar tot el valor patrimonial, no únicament la façana. Tant de bo!
Parlar del Bar Catalunya, pintat per Adolf, Rudolf Häsler i Joan Martí, és parlar del bar més emblemàtic de la ciutat, el primer establiment amb què es trobava el visitant arribat amb tren només posar els peus a Sant Cugat. Ara, la imatge és desoladora. Esperem que se'l pugui declarar Bé Cultural per impedir-ne la destrucció i que torni amb el mateix mobiliari del 1936 que el caracteritzava. L'autoestima d'una ciutat es manifesta en la cura que posa en la preservació de la seva memòria històrica.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.