Tot s'acaba

Això s'acaba, les vacances de la majoria arriben al final. I ja està bé que sigui així, no hi ha principi sense fi ni vacances sense feina. Enguany allò de “fas vacances? Quina sort!” és més cert que mai, amb la que està caient, fer vacances i, per tant, treballar és de persona amb sort. Amb tot, aturats i actius, qui més qui menys torna a la rutina. Els uns als horaris i a les pantalles de l'ordinador, i els altres a les cues de l'OTG i als classificats del diari. Comença un nou curs, i com tots, segur que comença carregat de propostes i idees noves, de ganes i d'il·lusions per allò que vam deixar pendent abans d'aquests dies de “descans”.

A nivell local, no cal dir-ho, de feina en tenim molta. Hom sap que l'engranatge municipal fa pràcticament dos mesos de vacances, des que acaba la Festa Major fins a principis de setembre. Una aturada llarga i no sempre merescuda que deixa un munt de tràmits i temes pendents esperant la tornada a la rutina, cap a principis d'octubre, quan tots ja tornen a ser al seu lloc de treball. El nou curs comença, i a dins la casa gran serà com començar en una escola nova, nous companys i companyes, nous despatxos, nous grups polítics i nou equip de govern que encara no han tingut temps d'agafar rodatge. Ara ve la bona, la cursa de llarga durada fins a les properes vacances, espero que l'any vinent tots en puguem fer o si més no, els que les facin, les mereixin.

Segueix @quimpla al twitter