Tots units fem força!

Normalment són els articles de l’Esther Madrona els que lloen les entitats que tenim a la ciutat però avui em ve de gust fer-ho a mi també. A Sant Cugat hi ha moltes associacions i de molts tipus. Normalment parlem de les anomenades de cultura popular i tradicional, les esportives i les musicals. Són, per dir-ho d’alguna manera, les més mediàtiques. I no només això, durant els últims mesos han aconseguit sobresortir més enllà de la feina del dia a dia en diferents àmbits. Molts equips sèniors estan a punt de pujar de categoria o ja ho han fet. Per no parlar de l’esport infantil que mou autèntiques masses a Sant Cugat. Els Castellers han fet un salt espectacular qualitatiu i quantitatiu, els Diables tenen cua per acollir nous membres ja siguin petits o grans i a cada festa popular que vaig em trobo bastoners o gent que pertany als diversos grups de percussió que hi ha a la ciutat.

I per acabar la ruta (incompleta) haig de destacar la magnífica feina de l’Aula de so que ha portat el seu Cor infantil als nivells més alts als que una veu pot arribar i ho ha continuat amb el Cor Aglepta quan les noies ja han passat la pubertat. Un exemple és l’espectacle que han creat amb el Cos de Dansa de l’Esbart, Corcumdansa. Vaig haver d’anar-hi per feina però em va encantar la fusió d’aquelles enormes veus amb els moviments més atrevits de la dansa contemporània.

M'haureu de perdonar. Ja sé que em deixo moltes entitats. No és possible parlar de totes en tan poc espai. N’hi ha de molt més petites que tenen igualment molts seguidors i membres fidels que participen setmana rere setmana en un munt d’activitats. Esplais, el Front Freak, Mediterrània, penyes de clubs esportius, grups ètnics, associacions polítiques de joves i adults...

Ara aquestes entitats que tant fan a la ciutat (i fora) tenen un repte: deixar de dependre en excés de subvencions públiques. Les administracions ja tenen prou problemes! No és fàcil però qui passa per moments fàcils avui en dia? Estic segur que part de la imaginació que han demostrat en els seus àmbits la poden fer servir per buscar noves vies de finançament i estic segur que se'n sortiran.

Per acabar, he de recordar que formar part d’un d’aquest col·lectius és una de les millors maneres de viure intensament el dia a dia d’una ciutat. Els assajos, els entrenament, i els sobetot els èxits ajuden a crear nous vincles humans i una germanor que molt sovint acaba convertint-se en amistat. Potenciem aquests valors i siguem conscients des de les entitats que ser endogàmic no és el camí. Integrar nova gent és expandir la vida de poble i pel poble.

Segueix @JrArmadas a twitter