El tracte amb la gent gran

Es veu que cada dia topem amb imatges que ens sorprenen, però aquesta no me l'esperava. Des que hi ha la llei del benestar animal no es poden deixar els gossos sols lligats al carrer davant de cap botiga o supermercat i com que tampoc no poden entrar a dins dels comerços d'alimentació els propietaris se'ls ha presentat un problema, espero que a algú se li acudeixi una idea lluminosa per solucionar-ho.

Però, del que volia enraonar és d'una altra cosa i és que ara el que s'està al carrer, al mateix lloc que abans hi havia un o dos gossos lligats enfront d'un supermercat, és un senyor gran amb cadira de rodes. L'home s'espera damunt de la vorera ben abrigat i tranquil amb la mirada perduda cap a la porta de l'entrada per veure si surt el seu familiar o cuidador; per la cara que fa penso que no s'adona ben bé d'on l'han deixat... senzillament espera. No sé com explicar-ho per fer-vos entenedora aquesta imatge, però el cor em va fer un salt quan la vaig veure.

Segurament no està fet amb mala fe, i de fet, només l'hi he vist un parell de vegades. Ja sabem que manar una cadira de rodes pel mig dels passadissos d'un establiment sol ser complicat, enreden, i per poca estona pot ser més pràctic que no hi entrin, però la sensació de soledat i d'abandó que donava aquesta persona feia pensar que les coses s'han de poder fer d'una altra manera.

El primer que se'm va acudir davant de l'escena va ser que el que està prohibit pels animals encara no ho està per les persones.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.