Desconec perquè m'ho envien a mi, doncs el conte no anava acompanyat de cap carta que indiqués la procedència ni el motiu d'aquest present. No sé si m'ho envien com a responsable d'alguna entitat, com a membre del consell de cultura del que fa mesos no formo part, com a columnista en la premsa local o com a ciutadà honorífic, bé, aquesta darrera opció la vaig desestimar ràpidament.
Pels que no ho sabeu, des de fa onze anys l'Ajuntament per les dates nadalenques obsequia als nens i nenes locals amb un conte d'aquestes tres protagonistes fent quelcom a la nostra vila. Les hem vist passejar per Collserola, assistir al Teatre-Auditori i a la Unió, parlar dels drets dels infants, de la importància de l'aigua com a bé preuat i, fins i tot, separant la brossa orgànica.
Si n'heu vist algun sabreu que aquests contes sempre passen en un Sant Cugat verd i no hi manquen les referències a l'Ajuntament-el logotip municipal queda ben ubicat a moltes de les seves pàgines-. Certament són un molt bon material per transmetre valors i precisament per això em sembla que ho podríem fer d'una altra manera.
Per un costat, sembla ser que ja no som terra d'artistes i no tenim il·lustradors locals o, senzillament, és molt més cool que siguin personatges coneguts pels més menuts els que vinguin a visitar el poble. Desconec el cost d'editar un conte amb la productora Cromosoma però ser del cert que la fama i la moda es paguen. Si a tot això li sumem la impressió i la distribució postal, la broma ens deu sortir per un pico força maco. Un pico que dóna per moltes altres coses que estem retallant o per fer tres col·leccions de contes locals, això sí, sense bessones.
L'objectiu i la intenció dels contes em sembla encertada, si bé les formes i la despesa no, i si a més tenim present que surt de les arques de polítiques socials, en els temps que corren potser ens ho hauríem de fer mirar.
Trobo infinitament més interessant i ric artísticament que els contes, tot i ser una col·lecció, siguin il·lustrats pels nostres fugint de l'homogeneïtzació televisiva. De fet, ja hi ha una entitat que ho fa però no els pot regalar, el ven a un preu mòdic ja que la subvenció no dóna per tant.
Segueix @quimpla a twitter
Pels que no ho sabeu, des de fa onze anys l'Ajuntament per les dates nadalenques obsequia als nens i nenes locals amb un conte d'aquestes tres protagonistes fent quelcom a la nostra vila. Les hem vist passejar per Collserola, assistir al Teatre-Auditori i a la Unió, parlar dels drets dels infants, de la importància de l'aigua com a bé preuat i, fins i tot, separant la brossa orgànica.
Si n'heu vist algun sabreu que aquests contes sempre passen en un Sant Cugat verd i no hi manquen les referències a l'Ajuntament-el logotip municipal queda ben ubicat a moltes de les seves pàgines-. Certament són un molt bon material per transmetre valors i precisament per això em sembla que ho podríem fer d'una altra manera.
Per un costat, sembla ser que ja no som terra d'artistes i no tenim il·lustradors locals o, senzillament, és molt més cool que siguin personatges coneguts pels més menuts els que vinguin a visitar el poble. Desconec el cost d'editar un conte amb la productora Cromosoma però ser del cert que la fama i la moda es paguen. Si a tot això li sumem la impressió i la distribució postal, la broma ens deu sortir per un pico força maco. Un pico que dóna per moltes altres coses que estem retallant o per fer tres col·leccions de contes locals, això sí, sense bessones.
L'objectiu i la intenció dels contes em sembla encertada, si bé les formes i la despesa no, i si a més tenim present que surt de les arques de polítiques socials, en els temps que corren potser ens ho hauríem de fer mirar.
Trobo infinitament més interessant i ric artísticament que els contes, tot i ser una col·lecció, siguin il·lustrats pels nostres fugint de l'homogeneïtzació televisiva. De fet, ja hi ha una entitat que ho fa però no els pot regalar, el ven a un preu mòdic ja que la subvenció no dóna per tant.
Segueix @quimpla a twitter