Trona la Smart City!

El passat 6 de març, el festival de música Trona, un acte organitzat per Dissidència Sònica sense ànim de lucre i amb l'única finalitat d’oferir un espai on tocar als petits grups de música santcugatencs, fou suspès i cancel·lat per la policia local de Sant Cugat perquè a aquesta no li'n constava el permís. No obstant això, hi havia llicència, punt de llum, un limitador de so exigit i posat per l'Ajuntament. Fins i tot, hi havia tanques de seguretat i taules del material de la brigada municipal. Però els policies van considerar que allò no eren proves suficients que asseguressin una correcta tramitació del permís i que aquell acte fos legal. Es va mirar de trucar als tècnics de l'Ajuntament i als responsables dels policies, però ningú va contestar.

Arran tal negligència, el col·lectiu organitzà l'endemà una roda de premsa on, tot denunciant la situació, demanà a l'Ajuntament repetir el Trona a l'únic espai del poble que està disponible per a fer-hi cultura musical sense problema, el Teatre-Auditori. Sense problema si tens recursos, és clar. I, tot i sorprenentment plantejar-se la possibilitat, finalment la idea quedà descartada; descartada perquè aquest espai no reuneix les condicions arquitectòniques necessàries, no permet determinats estils de música ni permet la gestió comunitària d'aquest tipus d'actes. Però bé, ni aquest espai ni cap altre. La mateixa entitat va assegurar que l'equipament municipal és l'únic espai de la ciutat "habilitat per poder exercir el dret a fer música".

Davant d'aquesta realitat, molts col·lectius i entitats de Sant Cugat necessiten muntar els seus actes a l'espai públic. Al carrer, a les places, als parcs. I, tot i seguir fil per randa les exigències de l'Ajuntament, les tuteles, els tempos i les constants traves administratives que teòricament ho han de permetre, a la pràctica veiem que no ho asseguren. Imagineu-vos que una entitat vol muntar un concert, lloga un equip i passa com amb el Trona. Qui es farà càrrec de les despeses? Pot arribar a suposar la ruïna per un col·lectiu! I si partim d'aquesta incertesa, qui podrà organitzar actes o esdeveniments? Les organitzacions sense ànim de lucre?

A tot això, podríem afegir els recurrents canvis d'ubicació a pocs dies vista dels actes, els quals n'impossibiliten una correcta i temporalitzada gestió, a més de no permetre fer-ne difusió fins a l'últim moment. No obstant això, cal dir que des del primer moment l'Ajuntament es disculpà i atribuí la suspensió del Trona a un puntual error en la coordinació.

Bé, de puntual res. Coses com aquestes passen des de fa anys. Prou ho saben els de Dissidència. I és que el problema no rau en una qüestió d'incompetència, sinó que es tracta d'un problema de fons: és el model d'accés a l'espai públic el que no funciona, i cal que sigui revisat i replantejat de dalt a baix. No pot ser que organitzar coses al carrer suposi tantes dificultats. Rere tants permisos i tantes traves ens trobem amb un espai públic privatitzat pel mateix Ajuntament, el qual en fa de gestor i li dóna l'ús que li sembla, sovint sense tenir en compte la mateixa ciutadania.

Així doncs, cal reivindicar que no volem un espai públic de mentida. Necessitem que sigui real, que li puguem donar l'ús que en vulguem, fer-lo nostre, on crear teixit, on tinguem cabuda. Un espai públic que vagi més enllà de l'aparador i del lloc de pas, de trànsit. Perquè la raó de ser públic és que sigui de tots i totes, i per a tots i totes. Aquesta és la gran diferència entre tenir un sòl públic estèril i un espai públic viu.

Perquè si no disposem d'espais propis ni podem sortir al carrer, què ens queda?