Tu de quin color ets?

A la meva escola, hi havia un codi de colors; havies d'escollir a quin color volies pertànyer, si al verd, al blau o al blanc. Aquest era el color que t'identificava i que t'unia a tots els alumnes de qualsevol altre curs que pertanyien al mateix color. Encara avui, quan ens trobem amb exalumnes, ens preguntem allò de: "I tu, de quin color eres?"
Ara a Sant Cugat passa una mica el mateix; seguim essent una ciutat verda, però ara resulta que som més verds que mai. Ens hem omplert de zones verdes! Però no són arbres ni parcs, són ratlles pintades a terra que ens diuen on hem d'aparcar.

Si ets dels verds, no aparquis als blaus; si ets dels blaus, no aparquis als verds, i si no ets ni dels verds ni dels blaus, aparca fora i ja t'ho faràs!

Jo, egoistament, haig de dir que n'he sortit beneficiada. Dec ser dels pocs veïns del meu barri que no disposa de pàrquing privat, i de sobte, el meu carrer s'ha convertit en un paradís on puc aparcar allà on més m'agradi.

Però m'imagino que tota la gent que treballa al meu barri, s'ha trobat amb un greu problema. Es veu que és l'evolució natural d'una ciutat com la nostra, però em pregunto si calia realment o si és un nou mètode de recaptació d'impostos... Em pregunto si realment feia falta tenir tantes zones de colors als barris o es podria haver deixat alguns llocs pensant en tots aquells que es mobilitzen per anar a treballar...
No ho sé, jo no hi entenc d'urbanisme, però he tingut sort... perquè jo, sóc dels verds!