Tu tens la culpa

Tu tens la culpa. Amb el que menges. Amb el que compres. Amb el que consumeixes. Amb tot el que fas, estàs matant el planeta. Les pobres empreses i els governs tan sols són espectadors passius en la gran fi del món que entre tots ens hem muntat.

La idea que nosaltres, els consumidors, ens estem carregant el món tot solets és per tots acceptada. La carn que mengem, la roba que ens posem, el cotxe que conduïm, l'avió que agafem... petites accions que amb la força de la col·lectivitat estan lenta però inexorablement matant el nostre planeta.

I tot i que no nego el paper que tots representem en aquesta gran tragèdia, no crec que estiguem sent del tot justos. La gent no consumeix productes contaminants per gust. No extingim el nostre futur per caprici. No, l'explicació és molt més senzilla i alarmant, i és tan òbvia que l'hem estat ignorant: la gent contamina perquè és pobre.

Com podem demanar-li a un mileurista, amb una hipoteca i tres fills, que canviï radicalment els seus hàbits i que destini quantitats desorbitades de diners i temps que no té en productes i hàbits més saludables que tampoc necessita realment? Senzillament, no podem. I si no podem amb els nostres mileuristes, imagineu amb els milions de persones que viuen al món amb menys de cinquanta dòlars al mes, o menys de cinc a la setmana, o menys d'un al dia.

No, la realitat és que sols no podem. Mai salvarem el planeta si no exigim als poderosos, els veritables responsables, empreses i governs, que assumeixin la seva part de responsabilitat. Perquè, i em permetreu la cita, "un gran poder conlleva una gran responsabilidad".