La tutela compartida del nostre patrimoni

Hi ha un concepte anglosaxó que s'anomena shared guardianship que fa referència a la responsabilitat social compartida a l'hora de tenir cura del patrimoni, de protegir-lo i de donar-lo a conèixer. M'agrada molt aquest concepte perquè conjuga dos termes que crec que estan en crisi actualment.

Per una banda, el fet de compartir (shared) i cuidar allò comú, la qual cosa crea sentiment de pertinença al lloc. Per altra banda, el fet de tutelar (guardianship) i cuidar, no només en l'àmbit matèric o de conservació sinó, més enllà, d'estimar-ho i de donar-hi valor.

Fa uns dies es va fer públic que els Amics de la UNESCO, amb el suport de l'Ajuntament, han presentat candidatura perquè el Claustre del Monestir esdevingui patrimoni universal cultural de la UNESCO (enhorabona per la iniciativa!). En aquest sentit, no puc sinó preguntar-me fins a quin punt valorem més allò que ens és llunyà, que allò que tenim a tocar de casa. Ras i curt: quantes persones que vivim a Sant Cugat coneixem el Bing Ben, el Louvre o el MNAC i, en canvi, no hem destinat ni uns minuts a passejar per les galeries romàniques del Claustre, al bell mig de la ciutat? Quants ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat (ja quasi 100.000!) coneixem la història de la ciutat que habitem?

Més info: Es tornen a iniciar els tràmits perquè el Claustre del Monestir sigui patrimoni universal

Crec que estimar una ciutat és voler comprendre la idiosincràsia que la fa única, que la fa especial. El Claustre té tots els números per a esdevenir patrimoni de la UNESCO, però, com a condició sine qua non, proposaria que totes les persones que vivim a Sant Cugat el coneguéssim i ens el féssim nostre. Conjurar-nos per a construir aquest shared guardianship del que els anglesos tant presumeixen.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.