Uf, va dir ell

La Constitució. La Immaculada. Sopar d’empresa, l’amic invisible (i això on ho poso?). Diumenges de comerços oberts, les paradetes d’Octavià. La Nit de Nadal, la missa del Gall i el pessebre vivent. La pista de gel, els que la volen i els que no. El tió i el “cagatió” (qui ho diu així?), el caganer, el bou i la mula, Sant Josep i la Mare de Déu. Els diacrítics! Dinar de Nadal. Els que venen i els que no. Els que arriben. L’aeroport. Les cunyades, els tiets i la iaia. Escudella de galets. El brou amb orella o amb peu? Carn d’olla i pilota, pollastre o gallina? El cunyat, l’amic de la nena, el que truca cada Nadal, “aquest no falla mai!”, els que no truquen i els has de trucar. Torrons, del dur i del tou, de crema, de coco (a mi no m’agrada!) i ara també de gintònic! Neules, cava, vi negre i vi blanc. Sant Esteve, canalons, i per què no croquetes? Una mica més, te’n poso un altre? L’Envelat. Els que es queixen de l’Envelat. Els que estimen l’Envelat. El quinto, el lloro, la “niña bonita” i el que no es diu. El concert de nadales, el concert de valsos, de polques, de rock i el sursum corda. La nit de Cap d’Any. Els whatsapps de tota la tarda, la nit i l’endemà. El raïm, el cava i les calces vermelles. Les campanades, els quarts i les hores. Els propòsits i els desitjos, el gimnàs, l’anglès i deixar de fumar. Tornem-hi, a dinar! La fira de Reis. La carta als Reis. La cavalcada dels Reis. Els fanalets. Les Reines de La Floresta (visca!). El matí de Reis. Els regals dels Reis. El carbó dels Reis. Del 6 de desembre al 6 de gener.

Només ha passat un mes?