Un alcalde franquista era alcalde a més de franquista

Com hauria de ser valorat un alcalde franquista, com a alcalde o com a franquista? De la ideologia no en parlaré doncs ja se n'ha parlat prou. De la persona, de l'alcalde dels anys determinants del "desarrollismo", en traço un breu retrat.

Josep Barnils, el de l'avinguda de l'Alcalde Barnils, era un home d'empresa que no va cobrar mai un cèntim per fer d'alcalde, i tampoc no va aspirar mai a la política sinó que s'hi va trobar. El seu nomenament va ser l'11 d'abril de 1960. Presidia l'acte un persistent delegat del govern, el mateix que, després d'haver rebut repetides negatives, li havia posat la mà a sobre dient-li definitivament: "Señor Barnils, usted tiene que ser el alcalde". Barnils va acceptar el càrrec amb resignació i en arribar a casa li va etzibar a la seva esposa: "m'han ben fotut!".

Quan portava molt poc a l'alcaldia, trobant-se en una missa que per protocol no va poder evitar, es va trobar que un regidor que s'asseia al seu costat li oferiria amigablement la mà a l'hora de donar-se la pau i ell, que no havia trepitjat una església des del dia de la seva primera i última comunió, va pensar que marxava i en veu alta va proferir: "Ja se'n va senyor Coll?"

Acostumava a aparèixer sempre amb el seu barret al cap, a cal Tadeo o a El Mesón. Volia ser un més del poble. El dia del seu sant, que era festiu, els regidors anaven a casa seva per felicitar-lo i la seva germana Matilde els preparava crema. Tant volia ser un més del poble que en una ocasió que havia anat a acompanyar a un amic a l'estació amb el seu Seat 1500, que era el mateix vehicle que utilitzaven els taxistes, després de deixar-lo va entrar una dona carregada de cistells i es va asseure al seient de darrere. La desconeguda li va indicar el lloc on es dirigia i ell, sense dir res, la va portar. En arribar al destí, bastant allunyat, la dona li va demanar què li devia i ell li va respondre que la carrera no li costava ni un cèntim i que havia tingut l'honor de ser portada a casa per l'alcalde.

A La Vanguardia del 28 de setembre de 1961, quan portava només un any i uns mesos en el càrrec, podem llegir

"Entre sus beneméritas iniciativas cuenta el haber solucionado el grave problema del abastecimiento de aguas, ensanchando la calle que servía de carretera de unión entre San Cugat y Sardañola, ha instalado una nueva iluminación, construido nuevas avenidas, y lo que es más importante, ha urbanizado la plaza del Monasterio que se hallaba desastrosa, lo que da el debido realce a uno de los monumentos más importantes y mejor conservados de nuestro arte románico".

El 1974, a Tele/Expres, l'alcalde pronostica:

"Nosotros tenemos mucho que ofrecer a esta gran ciudad cada día más congestionada y más necesitada de espacios verdes y ambientes naturales. No somos ni seremos probablemente una ciudad industrial. (...) Tenemos un amplio término municipal en el que afortunadamente la naturaleza es aún hermosa y abundante. (...) Nuestra misión es preservarla y ponerla a disposición de las masas urbanas tan necesitadas de tiempo y espacio para el ocio".