Un altre motiu per tornar a Londres

No us encanta el PP? I no creieu que han de seguir governant i que és normal que la població els segueixi votant? A parer meu, han fet una gran feina. Entre moltes altres coses, fixeu-vos en la reforma de la Llei de l'avortament aprovada i posada en vigor el setembre passat.

No heu vist com es preocupen de les pobres menors de 16 i 17 anys que es queden embarassades, delegant la seva decisió de tirar endavant o no la maternitat als seus pares o tutors legals? Quin pes que els treuen de sobre, eh? Com es nota que han fet una bona anàlisi de la realitat i han observat amb atenció les dades que des d'entitats com l'AIAC (Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs) se'ls oferien. I és que resulta que el 2014, un 3,6% de tots els avortaments practicats es feren en noies d'entre 16 i 17 anys, i, d'aquestes, només un 12,38% ho van fer sense el consentiment dels seus tutors legals. El que suposa, sobre el total d'avortaments practicats, l'escandalosa xifra del 0,44%. Normalíssim que s'hagi fet una reforma com aquesta per aplacar tal alarmant situació.

El millor són les raons recollides per les quals les noies no van informar de la seva situació a casa: conflictes greus, violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, desemparament familiar... I, és clar, prendre la decisió de no dir res i tirar endavant quelcom tan fàcil com és avortar en aquestes circumstàncies denota una gran falta de maduresa i de seny per part d'aquestes noies.

Però no us preocupeu, amb aquesta fantàstica reforma ja no ho hauran de decidir elles! I si per qualsevol cosa la família pren la reflexionada decisió de tirar endavant la maternitat –que per això sí que hem de considerar madura la noia–, i la que seria futura mare s'hi nega, pot recórrer als tribunals. Ho dic per tranquil·litzar el personal que cregui que la noia es pot veure obligada a ser mare quan no ho vol ser. La justícia és tan ràpida i eficaç que segur que li permeten avortar quan la criatura no hagi arribat ni a quatre anys.

Bé, s'ha acabat el sarcasme. S'ha acabat donar xifres per justificar-nos. S'ha acabat el fet d'infantilitzar-nos. S'ha acabat el fet de culpar-nos. S'ha acabat acatar lleis que vulneren els nostres drets sexuals i reproductius. S'ha acabat la intervenció sobre les nostres trajectòries vitals. S'ha acabat.

La reforma, tot i retallada, s'ha fet, i són les nostres companyes més joves les que n'han sortit més malparades. No deixem que s'oblidi.

Perquè no hem de tolerar cap més vulneració al dret al nostre cos, ja sigui amb 10, 17, 20 o 80 anys. L'única finalitat d'aquesta llei és tenir-nos controlades. Però no estem soles, som hereves d'una històrica lluita per un avortament lliure i gratuït. I seguirem lluitant, no en tingueu cap dubte.

Nosaltres parim, nosaltres decidim.